A m\u00e9s, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del m\u00f3n per reflexionar sobre la por i com controlar les emocions en situacions l\u00edmit.<\/strong><\/p>\n La Mayte Carrasco<\/a><\/strong> \u00e9s una reconeguda periodista, documentalista i escriptora especialitzada en conflictes armats, drets humans i geopol\u00edtica. Llicenciada en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 i en Estudis de Pau i Seguretat Internacional, ha treballat com a corresponsal en zones de conflicte des del 2008, cobrint guerres en llocs com S\u00edria, l\u2019Afganistan, L\u00edbia, el Sahel o Vene\u00e7uela. Ha col\u00b7laborat amb mitjans internacionals com El\u202fPa\u00eds<\/em>, Die Welt<\/em>, Al Jazeera<\/em> o ZDF<\/em>, i \u00e9s fundadora de la productora The Big Story Films.<\/p>\n<\/p>\n Entre els seus treballs m\u00e9s destacats hi figuren la s\u00e8rie documental Afganist\u00e1n, la tierra herida<\/em><\/em>, guardonada amb el prestigi\u00f3s premi Grimme, i t\u00edtols com El Guernica sirio<\/em>\u00a0o\u00a0Fragmentos<\/em>, que combinen el testimoni hum\u00e0 amb una narrativa visual impactant. Tamb\u00e9 \u00e9s autora de novel\u00b7les i assaigs com La Kamikaze<\/em>\u00a0o\u00a0C\u00f3mo superar el miedo en todas las trincheras de la vida<\/em>, on trasllada la seva experi\u00e8ncia al front a una reflexi\u00f3 m\u00e9s \u00edntima sobre la por, el trauma i la resili\u00e8ncia. Recentment, ha estat guardonada als Premis BAFTA pel seu treball com a productora executiva de la pel\u00b7l\u00edcula A State of Rage: Hijas de la Tierra Santa<\/em><\/em>.<\/p>\n<\/p>\n Durant aquesta sessi\u00f3 de\u00a0\u201c<\/em>El Gran Di\u00e1logo<\/strong>\u201d<\/em>, la\u00a0Mayte<\/strong>\u00a0va compartir diverses reflexions sobre\u00a0la resili\u00e8ncia de les nostres societats i la necessitat de cuidar la salut mental<\/strong>. A continuaci\u00f3 en destaquem algunes:<\/p>\n<\/p>\n \u201cLa veritat \u00e9s que quan he pres riscos, ho he fet de manera molt conscient i racional. I ho he fet perqu\u00e8 volia, perqu\u00e8 formava part de la meva professi\u00f3 i del meu ofici, que \u00e9s el reporterisme de guerres. Crec profundament que tots podem superar la por si tenim un objectiu i ho fem de manera conscient. Tenint un objectiu i una motivaci\u00f3 molt clares, i traient rendiment d\u2019aquest risc que anem a assumir, tots podem salvar les nostres pors\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n \u201cEl meu \u00fanic m\u00e8rit ha estat desobeir el cl\u00e0ssic \u00abno pots\u00bb que ens diuen a totes les dones i a molts homes quan s\u00f3n petits i han tingut pares o professors que els han impedit ser ells mateixos o els han trencat l\u2019autoestima. Ser dona i viatjar sola, per a mi, no \u00e9s tant per trencar el tab\u00fa, en absolut. Em vaig adonar que viatjar sola era molt menys perill\u00f3s. Era low profile. Quan viatges sola, les fam\u00edlies t\u2019acullen i he pogut dormir amb les dones als pa\u00efsos musulmans, per exemple. Viatjar sola ha suposat un clar avantatge. Per\u00f2 aqu\u00ed, a Europa, s\u00ed que hi ha una difer\u00e8ncia de g\u00e8nere a l\u2019hora del reconeixement, a l\u2019hora del sostre de vidre, a l\u2019hora d\u2019accedir a les ajudes, a l\u2019hora d\u2019accedir al finan\u00e7ament\u2026 Encara que sembli que no, encara ens queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer a les dones directives\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n \u201cLa salut mental \u00e9s un gran \u00abqu\u00e8\u00bb per als reporters de guerra. Jo mai no he estat una addicta a l\u2019adrenalina, tot i que s\u00ed que he pogut arribar a sentir una mica la despreocupaci\u00f3 o el desapego que es produeix, la dissociaci\u00f3 que es produeix quan ets en zona de conflicte. \u00c9s un grav\u00edssim problema sentir-se immortal, pensar que el perill no t\u00e9 la mateixa dimensi\u00f3 que quan hi ets. De vegades patim un greu perill d\u2019escala, de mesurar la por. Aquesta dissociaci\u00f3 pot apar\u00e8ixer, despr\u00e9s, en forma d\u2019estr\u00e8s posttraum\u00e0tic, en forma de depressi\u00f3, en forma de r\u00e0bia, en forma d\u2019a\u00efllament\u2026 Et pot portar molts problemes en la teva vida normal, per aix\u00f2 \u00e9s molt important treballar la teva salut mental. Tenir un terapeuta i tenir una fam\u00edlia o uns amics que estiguin al teu costat i que t\u2019acompanyin perqu\u00e8 no et passi aix\u00f2\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n \u201cAra estem vivint la revoluci\u00f3 de la ci\u00e8ncia i la tecnologia, que ens porta coses molt \u00abestranyes\u00bb al m\u00f3n com, per exemple, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial o la conquesta de l\u2019espai. Amb aquesta velocitat, amb aquesta acceleraci\u00f3, la gent sent molta incertesa, no sent pau. I a aix\u00f2 hi sumem tamb\u00e9 el canvi clim\u00e0tic i tots els conflictes b\u00e8l\u00b7lics que estan arribant i que escoltem a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3 i que ens omplen d\u2019angoixa. I que canvien el nostre dia a dia, que fan pujar la inflaci\u00f3, que fan pujar els preus del petroli i de les mat\u00e8ries primeres\u2026 El m\u00f3n occidental i totes les narratives que ens guiaven al segle XX s\u2019estan enfonsant. \u00c9s normal que la gent tingui por\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n \u201cCrec que sanar \u00e9s una feina que hem de fer cada dia, avaluant si la nostra vida est\u00e0 b\u00e9, meditant\u2026 Jo una de les coses que faig tamb\u00e9 \u00e9s intentar no veure el telediari de manera alarmista. En aquesta cultura en qu\u00e8 vivim, hem heretat aquesta manera de fer els problemes m\u00e9s grans i de traslladar culpes d\u2019uns a altres. Jo crec que m\u2019he alliberat for\u00e7a d\u2019aix\u00f2 i ho identifico molt r\u00e0pid. I crec que aix\u00f2 \u00e9s una cosa molt bona que cal fer: intentar desdramatisar. Intentar llegir, fer meditaci\u00f3. Provar moltes coses, des del tarot, passant per l\u2019hor\u00f2scop fins a fer meditaci\u00f3 amb m\u00fasica tecno o el cl\u00e0ssic terapeuta. Com dic, \u00e9s una feina di\u00e0ria\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n \u201cLes pors i les nostres necessitats han canviat molt\u00edssim. Els \u00e9ssers humans ja no som ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors. Ara tenim necessitats m\u00e9s aviat psicol\u00f2giques. Els nous depredadors de l\u2019era moderna s\u00f3n la pressi\u00f3 que tenim per ser perfectes, per arribar a tenir un curr\u00edculum perfecte, per ser millors que els altres, per superar-nos, per arribar a tot, per produir\u2026 I aquestes pors ens consumeixen. Aquesta exig\u00e8ncia al segle XX venia del capat\u00e0s o del cap de la f\u00e0brica i la gent quan arribava a casa es lliurava d\u2019aquesta pressi\u00f3, per\u00f2 ara treballem a casa, els dissabtes, els diumenges, tenim el WhatsApp, ens arriben instruccions, correus cada minut i tenim la necessitat \u2014ens l\u2019hem creat el m\u00f3n occidental\u2014 de respondre, d\u2019estar, d\u2019actuar\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n \u201cNo crec que el periodista, el comunicador, el director de documentals, el productor, tota la gent que explica hist\u00f2ries \u2014els storytellers\u2014 haguem de ser militants o activistes. El m\u00e9s important per a mi \u00e9s que tots ells siguin honestos, que no expliquin mentides i que no intentin manipular. No t\u00e9 a veure amb la milit\u00e0ncia ni amb la pol\u00edtica. Francament, si un t\u00e9 una visi\u00f3 pol\u00edtica dins d\u2019un documental o d\u2019una hist\u00f2ria, no passa res, mentre sigui honest amb si mateix i ho expliqui i la gent pugui identificar que est\u00e0 explicant una hist\u00f2ria des d\u2019un angle. Per\u00f2 hi ha una veritat universal que \u00e9s la que diuen els tribunals i la llei. Aquesta \u00e9s una veritat universal que no cal saltar-se, per\u00f2 en tot la resta tots tindrem un punt de vista\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n \u201cQuan est\u00e0s a la guerra tens una sensaci\u00f3 molt estranya. La por t\u2019engloba i t\u2019omple. La por \u00e9s total. La por, primer la tens per tu. \u00c9s un terror que ho invadeix tot i que intentes controlar. De qu\u00e8 tinc por ara? Tinc por per tot el que li est\u00e0 passant a la humanitat en conjunt. Tinc por pels nens que estan a Gaza. Passo por per la gent que encara est\u00e0 en zona de conflicte. Tot i que mica en mica tamb\u00e9 t\u2019has d\u2019allunyar d\u2019aquesta sensaci\u00f3 perqu\u00e8 si no, aquest patiment no et deixa viure. Moltes vegades les pors cal gestionar-les, cal aprendre a viure-hi, per\u00f2 tamb\u00e9 cal enfocar-se. Cal enfocar-se i dir aquests s\u00f3n els temors superflus i aquests no. El m\u00e9s important que cal fer s\u00f3n aquestes tres coses: enfocar-se, deixar el superflu al costat, comunicar amb claredat i simplement trobar els recursos que tens per trobar la calma dins teu i continuar\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n \u201cHi ha gent que \u00e9s molt valenta perqu\u00e8 t\u00e9 una resili\u00e8ncia particular. I tot i que la resili\u00e8ncia \u00e9s una cosa que es treballa, hi ha pobles que tenen m\u00e9s resili\u00e8ncia que d\u2019altres. Nosaltres, per exemple, al m\u00f3n occidental portem 80 anys de pau capitalista i hi ha dues generacions que no han estat a la guerra. Segur que els nostres avis tenien m\u00e9s resili\u00e8ncia que nosaltres. Portem molt de temps sentint que som invulnerables, que vivim una pau i un benestar que no es poden tocar. Els que hem nascut en l\u2019abund\u00e0ncia pensem que aquesta abund\u00e0ncia ser\u00e0 per sempre i pensem que tot el que hem rebut no hem de lluitar-ho, per\u00f2 s\u00ed, encara hem de lluitar pels drets de les dones, hem de continuar en la lluita per la defensa dels drets dels treballadors. Hem de lluitar pel dret dels m\u00e9s pobres. Tot aix\u00f2 hem de continuar lluitant-ho i tot aix\u00f2 es diu resili\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n \u201cLa ignor\u00e0ncia ens fa m\u00e9s feli\u00e7os? \u00c9s una pregunta filos\u00f2fica que han respost molts al llarg de la hist\u00f2ria. Jo he arribat a un moment madur de salut mental a la meva vida, en qu\u00e8 arribo a aquesta conclusi\u00f3: jo prefereixo saber moltes coses, perqu\u00e8 aquesta saviesa ara em far\u00e0 actuar o em far\u00e0 decidir coses. Ja ho diuen: la informaci\u00f3 \u00e9s poder. Jo estic conven\u00e7uda que com m\u00e9s informaci\u00f3 tinguem, m\u00e9s lliures serem. Per aix\u00f2 faig la professi\u00f3 que faig. Com m\u00e9s informaci\u00f3 dono a la gent, m\u00e9s lliure \u00e9s per prendre decisions, m\u00e9s lliure \u00e9s a l\u2019hora de votar, m\u00e9s lliure \u00e9s a l\u2019hora de decidir la seva pr\u00f2pia vida. Si som \u00e9ssers pensants, que aix\u00f2 \u00e9s el que ens ha donat l\u2019univers, una ment i un cor, i tenim informaci\u00f3, aleshores som \u00e9ssers lliures\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/p>\n El\u00a0Gabinet de Comunicaci\u00f3 i d\u2019Educaci\u00f3<\/strong>\u00a0\u00e9s un\u00a0grup consolidat i especialitzat<\/a>\u00a0en la recerca i divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, que pertany al Departament de Periodisme i Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 de la\u00a0UAB<\/strong>. Reconegut per l\u2019AGAUR<\/strong>\u00a0(Ag\u00e8ncia de Gesti\u00f3 d\u2019Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funci\u00f3 de la seva traject\u00f2ria, projecci\u00f3 i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de converg\u00e8ncia entre la comunicaci\u00f3 i l\u2019educaci\u00f3. Des de la seva creaci\u00f3, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consci\u00e8ncia i llibertat, les tecnologies de la comunicaci\u00f3 en l\u2019anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcci\u00f3 de\u00a0Santiago Tejedor<\/strong>, el Gabinet organitza diferents m\u00e0sters propis, com el\u00a0M\u00e0ster en Periodisme de Viatges<\/strong>\u00a0(presencial i en l\u00ednia), el\u00a0M\u00e0ster de Comunicaci\u00f3 i Educaci\u00f3<\/strong>, el\u00a0M\u00e0ster de Comunicaci\u00f3 del Medi Ambient<\/strong>\u00a0i el\u00a0M\u00e0ster en Gesti\u00f3 de la Comunicaci\u00f3 Pol\u00edtica i Electoral<\/strong>. El grup compta amb una col\u00b7lecci\u00f3 molt \u00e0mplia i variada de publicacions, en forma d\u2019articles cient\u00edfics<\/a>,\u00a0llibres i cap\u00edtols de llibre<\/a>, entre d\u2019altres<\/a>, que es renova constantment. A m\u00e9s, disposa d\u2019un\u00a0laboratori de\u00a0projectes\u00a0<\/a>d\u2019innovaci\u00f3 docent, transfer\u00e8ncia i nous formats<\/strong>\u00a0que es conceben i desenvolupen des d\u2019una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedici\u00f3 acad\u00e8mica que recorre el m\u00f3n amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l\u2019Expedici\u00f3 Tahina-Can<\/a><\/strong>, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d\u2019Espanya. A m\u00e9s, compta amb el portal\u00a0Tu Aventura<\/a><\/strong>, la\u00a0plataforma educativa InfoEDU<\/a><\/strong>\u00a0i el projecte de\u00a0newsgames i ci\u00e8ncia\u00a0Reporters de la Ci\u00e8ncia<\/a><\/strong>.<\/p>\n<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La documentalista ens parla sobre la por i com controlar les emocions en situacions l\u00edmit <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":2041,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"\n El\u00a0Gabinet de Comunicaci\u00f3 i Educaci\u00f3<\/strong>\u00a0de la\u00a0Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong>\u00a0va organitzar la tretzena sessi\u00f3 del cicle\u00a0\u201c<\/em>El Gran Di\u00e1logo<\/strong>\u201d<\/em>, titulada\u00a0\u201cEnfrontar la por: viatge a la teva pr\u00f2pia valentia<\/strong>\u201d<\/em>. La jornada, que va tenir lloc el passat\u00a0dijous 10 de juliol<\/strong>, va estar protagonitzada per la documentalista\u00a0Mayte Carrasco<\/a><\/strong>\u00a0i moderada pl catedr\u00e0tic Santiago Tejedor<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del m\u00f3n per reflexionar sobre la por i com controlar les emocions en situacions l\u00edmit.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La Mayte Carrasco<\/a><\/strong> \u00e9s una reconeguda periodista, documentalista i escriptora especialitzada en conflictes armats, drets humans i geopol\u00edtica. Llicenciada en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 i en Estudis de Pau i Seguretat Internacional, ha treballat com a corresponsal en zones de conflicte des del 2008, cobrint guerres en llocs com S\u00edria, l\u2019Afganistan, L\u00edbia, el Sahel o Vene\u00e7uela. Ha col\u00b7laborat amb mitjans internacionals com El\u202fPa\u00eds<\/em>, Die Welt<\/em>, Al Jazeera<\/em> o ZDF<\/em>, i \u00e9s fundadora de la productora The Big Story Films.<\/p>\n\n\n\n Entre els seus treballs m\u00e9s destacats hi figuren la s\u00e8rie documental Afganist\u00e1n, la tierra herida<\/em><\/em>, guardonada amb el prestigi\u00f3s premi Grimme, i t\u00edtols com El Guernica sirio<\/em>\u00a0o\u00a0Fragmentos<\/em>, que combinen el testimoni hum\u00e0 amb una narrativa visual impactant. Tamb\u00e9 \u00e9s autora de novel\u00b7les i assaigs com La Kamikaze<\/em>\u00a0o\u00a0C\u00f3mo superar el miedo en todas las trincheras de la vida<\/em>, on trasllada la seva experi\u00e8ncia al front a una reflexi\u00f3 m\u00e9s \u00edntima sobre la por, el trauma i la resili\u00e8ncia. Recentment, ha estat guardonada als Premis BAFTA pel seu treball com a productora executiva de la pel\u00b7l\u00edcula A State of Rage: Hijas de la Tierra Santa<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n Durant aquesta sessi\u00f3 de\u00a0\u201c<\/em>El Gran Di\u00e1logo<\/strong>\u201d<\/em>, la\u00a0Mayte<\/strong>\u00a0va compartir diverses reflexions sobre\u00a0la resili\u00e8ncia de les nostres societats i la necessitat de cuidar la salut mental<\/strong>. A continuaci\u00f3 en destaquem algunes:<\/p>\n\n\n\n \u201cLa veritat \u00e9s que quan he pres riscos, ho he fet de manera molt conscient i racional. I ho he fet perqu\u00e8 volia, perqu\u00e8 formava part de la meva professi\u00f3 i del meu ofici, que \u00e9s el reporterisme de guerres. Crec profundament que tots podem superar la por si tenim un objectiu i ho fem de manera conscient. Tenint un objectiu i una motivaci\u00f3 molt clares, i traient rendiment d\u2019aquest risc que anem a assumir, tots podem salvar les nostres pors\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u201cEl meu \u00fanic m\u00e8rit ha estat desobeir el cl\u00e0ssic \u00abno pots\u00bb que ens diuen a totes les dones i a molts homes quan s\u00f3n petits i han tingut pares o professors que els han impedit ser ells mateixos o els han trencat l\u2019autoestima. Ser dona i viatjar sola, per a mi, no \u00e9s tant per trencar el tab\u00fa, en absolut. Em vaig adonar que viatjar sola era molt menys perill\u00f3s. Era low profile. Quan viatges sola, les fam\u00edlies t\u2019acullen i he pogut dormir amb les dones als pa\u00efsos musulmans, per exemple. Viatjar sola ha suposat un clar avantatge. Per\u00f2 aqu\u00ed, a Europa, s\u00ed que hi ha una difer\u00e8ncia de g\u00e8nere a l\u2019hora del reconeixement, a l\u2019hora del sostre de vidre, a l\u2019hora d\u2019accedir a les ajudes, a l\u2019hora d\u2019accedir al finan\u00e7ament\u2026 Encara que sembli que no, encara ens queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer a les dones directives\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u201cLa salut mental \u00e9s un gran \u00abqu\u00e8\u00bb per als reporters de guerra. Jo mai no he estat una addicta a l\u2019adrenalina, tot i que s\u00ed que he pogut arribar a sentir una mica la despreocupaci\u00f3 o el desapego que es produeix, la dissociaci\u00f3 que es produeix quan ets en zona de conflicte. \u00c9s un grav\u00edssim problema sentir-se immortal, pensar que el perill no t\u00e9 la mateixa dimensi\u00f3 que quan hi ets. De vegades patim un greu perill d\u2019escala, de mesurar la por. Aquesta dissociaci\u00f3 pot apar\u00e8ixer, despr\u00e9s, en forma d\u2019estr\u00e8s posttraum\u00e0tic, en forma de depressi\u00f3, en forma de r\u00e0bia, en forma d\u2019a\u00efllament\u2026 Et pot portar molts problemes en la teva vida normal, per aix\u00f2 \u00e9s molt important treballar la teva salut mental. Tenir un terapeuta i tenir una fam\u00edlia o uns amics que estiguin al teu costat i que t\u2019acompanyin perqu\u00e8 no et passi aix\u00f2\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u201cAra estem vivint la revoluci\u00f3 de la ci\u00e8ncia i la tecnologia, que ens porta coses molt \u00abestranyes\u00bb al m\u00f3n com, per exemple, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial o la conquesta de l\u2019espai. Amb aquesta velocitat, amb aquesta acceleraci\u00f3, la gent sent molta incertesa, no sent pau. I a aix\u00f2 hi sumem tamb\u00e9 el canvi clim\u00e0tic i tots els conflictes b\u00e8l\u00b7lics que estan arribant i que escoltem a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3 i que ens omplen d\u2019angoixa. I que canvien el nostre dia a dia, que fan pujar la inflaci\u00f3, que fan pujar els preus del petroli i de les mat\u00e8ries primeres\u2026 El m\u00f3n occidental i totes les narratives que ens guiaven al segle XX s\u2019estan enfonsant. \u00c9s normal que la gent tingui por\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u201cCrec que sanar \u00e9s una feina que hem de fer cada dia, avaluant si la nostra vida est\u00e0 b\u00e9, meditant\u2026 Jo una de les coses que faig tamb\u00e9 \u00e9s intentar no veure el telediari de manera alarmista. En aquesta cultura en qu\u00e8 vivim, hem heretat aquesta manera de fer els problemes m\u00e9s grans i de traslladar culpes d\u2019uns a altres. Jo crec que m\u2019he alliberat for\u00e7a d\u2019aix\u00f2 i ho identifico molt r\u00e0pid. I crec que aix\u00f2 \u00e9s una cosa molt bona que cal fer: intentar desdramatisar. Intentar llegir, fer meditaci\u00f3. Provar moltes coses, des del tarot, passant per l\u2019hor\u00f2scop fins a fer meditaci\u00f3 amb m\u00fasica tecno o el cl\u00e0ssic terapeuta. Com dic, \u00e9s una feina di\u00e0ria\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u201cLes pors i les nostres necessitats han canviat molt\u00edssim. Els \u00e9ssers humans ja no som ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors. Ara tenim necessitats m\u00e9s aviat psicol\u00f2giques. Els nous depredadors de l\u2019era moderna s\u00f3n la pressi\u00f3 que tenim per ser perfectes, per arribar a tenir un curr\u00edculum perfecte, per ser millors que els altres, per superar-nos, per arribar a tot, per produir\u2026 I aquestes pors ens consumeixen. Aquesta exig\u00e8ncia al segle XX venia del capat\u00e0s o del cap de la f\u00e0brica i la gent quan arribava a casa es lliurava d\u2019aquesta pressi\u00f3, per\u00f2 ara treballem a casa, els dissabtes, els diumenges, tenim el WhatsApp, ens arriben instruccions, correus cada minut i tenim la necessitat \u2014ens l\u2019hem creat el m\u00f3n occidental\u2014 de respondre, d\u2019estar, d\u2019actuar\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u201cNo crec que el periodista, el comunicador, el director de documentals, el productor, tota la gent que explica hist\u00f2ries \u2014els storytellers\u2014 haguem de ser militants o activistes. El m\u00e9s important per a mi \u00e9s que tots ells siguin honestos, que no expliquin mentides i que no intentin manipular. No t\u00e9 a veure amb la milit\u00e0ncia ni amb la pol\u00edtica. Francament, si un t\u00e9 una visi\u00f3 pol\u00edtica dins d\u2019un documental o d\u2019una hist\u00f2ria, no passa res, mentre sigui honest amb si mateix i ho expliqui i la gent pugui identificar que est\u00e0 explicant una hist\u00f2ria des d\u2019un angle. Per\u00f2 hi ha una veritat universal que \u00e9s la que diuen els tribunals i la llei. Aquesta \u00e9s una veritat universal que no cal saltar-se, per\u00f2 en tot la resta tots tindrem un punt de vista\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u201cQuan est\u00e0s a la guerra tens una sensaci\u00f3 molt estranya. La por t\u2019engloba i t\u2019omple. La por \u00e9s total. La por, primer la tens per tu. \u00c9s un terror que ho invadeix tot i que intentes controlar. De qu\u00e8 tinc por ara? Tinc por per tot el que li est\u00e0 passant a la humanitat en conjunt. Tinc por pels nens que estan a Gaza. Passo por per la gent que encara est\u00e0 en zona de conflicte. Tot i que mica en mica tamb\u00e9 t\u2019has d\u2019allunyar d\u2019aquesta sensaci\u00f3 perqu\u00e8 si no, aquest patiment no et deixa viure. Moltes vegades les pors cal gestionar-les, cal aprendre a viure-hi, per\u00f2 tamb\u00e9 cal enfocar-se. Cal enfocar-se i dir aquests s\u00f3n els temors superflus i aquests no. El m\u00e9s important que cal fer s\u00f3n aquestes tres coses: enfocar-se, deixar el superflu al costat, comunicar amb claredat i simplement trobar els recursos que tens per trobar la calma dins teu i continuar\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u201cHi ha gent que \u00e9s molt valenta perqu\u00e8 t\u00e9 una resili\u00e8ncia particular. I tot i que la resili\u00e8ncia \u00e9s una cosa que es treballa, hi ha pobles que tenen m\u00e9s resili\u00e8ncia que d\u2019altres. Nosaltres, per exemple, al m\u00f3n occidental portem 80 anys de pau capitalista i hi ha dues generacions que no han estat a la guerra. Segur que els nostres avis tenien m\u00e9s resili\u00e8ncia que nosaltres. Portem molt de temps sentint que som invulnerables, que vivim una pau i un benestar que no es poden tocar. Els que hem nascut en l\u2019abund\u00e0ncia pensem que aquesta abund\u00e0ncia ser\u00e0 per sempre i pensem que tot el que hem rebut no hem de lluitar-ho, per\u00f2 s\u00ed, encara hem de lluitar pels drets de les dones, hem de continuar en la lluita per la defensa dels drets dels treballadors. Hem de lluitar pel dret dels m\u00e9s pobres. Tot aix\u00f2 hem de continuar lluitant-ho i tot aix\u00f2 es diu resili\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u201cLa ignor\u00e0ncia ens fa m\u00e9s feli\u00e7os? \u00c9s una pregunta filos\u00f2fica que han respost molts al llarg de la hist\u00f2ria. Jo he arribat a un moment madur de salut mental a la meva vida, en qu\u00e8 arribo a aquesta conclusi\u00f3: jo prefereixo saber moltes coses, perqu\u00e8 aquesta saviesa ara em far\u00e0 actuar o em far\u00e0 decidir coses. Ja ho diuen: la informaci\u00f3 \u00e9s poder. Jo estic conven\u00e7uda que com m\u00e9s informaci\u00f3 tinguem, m\u00e9s lliures serem. Per aix\u00f2 faig la professi\u00f3 que faig. Com m\u00e9s informaci\u00f3 dono a la gent, m\u00e9s lliure \u00e9s per prendre decisions, m\u00e9s lliure \u00e9s a l\u2019hora de votar, m\u00e9s lliure \u00e9s a l\u2019hora de decidir la seva pr\u00f2pia vida. Si som \u00e9ssers pensants, que aix\u00f2 \u00e9s el que ens ha donat l\u2019univers, una ment i un cor, i tenim informaci\u00f3, aleshores som \u00e9ssers lliures\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n El\u00a0Gabinet de Comunicaci\u00f3 i d\u2019Educaci\u00f3<\/strong>\u00a0\u00e9s un\u00a0grup consolidat i especialitzat<\/a>\u00a0en la recerca i divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, que pertany al Departament de Periodisme i Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 de la\u00a0UAB<\/strong>. Reconegut per l\u2019AGAUR<\/strong>\u00a0(Ag\u00e8ncia de Gesti\u00f3 d\u2019Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funci\u00f3 de la seva traject\u00f2ria, projecci\u00f3 i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de converg\u00e8ncia entre la comunicaci\u00f3 i l\u2019educaci\u00f3. Des de la seva creaci\u00f3, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consci\u00e8ncia i llibertat, les tecnologies de la comunicaci\u00f3 en l\u2019anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcci\u00f3 de\u00a0Santiago Tejedor<\/strong>, el Gabinet organitza diferents m\u00e0sters propis, com el\u00a0M\u00e0ster en Periodisme de Viatges<\/strong>\u00a0(presencial i en l\u00ednia), el\u00a0M\u00e0ster de Comunicaci\u00f3 i Educaci\u00f3<\/strong>, el\u00a0M\u00e0ster de Comunicaci\u00f3 del Medi Ambient<\/strong>\u00a0i el\u00a0M\u00e0ster en Gesti\u00f3 de la Comunicaci\u00f3 Pol\u00edtica i Electoral<\/strong>. El grup compta amb una col\u00b7lecci\u00f3 molt \u00e0mplia i variada de publicacions, en forma d\u2019articles cient\u00edfics<\/a>,\u00a0llibres i cap\u00edtols de llibre<\/a>, entre d\u2019altres<\/a>, que es renova constantment. A m\u00e9s, disposa d\u2019un\u00a0laboratori de\u00a0projectes\u00a0<\/a>d\u2019innovaci\u00f3 docent, transfer\u00e8ncia i nous formats<\/strong>\u00a0que es conceben i desenvolupen des d\u2019una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedici\u00f3 acad\u00e8mica que recorre el m\u00f3n amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l\u2019Expedici\u00f3 Tahina-Can<\/a><\/strong>, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d\u2019Espanya. A m\u00e9s, compta amb el portal\u00a0Tu Aventura<\/a><\/strong>, la\u00a0plataforma educativa InfoEDU<\/a><\/strong>\u00a0i el projecte de\u00a0newsgames i ci\u00e8ncia\u00a0Reporters de la Ci\u00e8ncia<\/a><\/strong>.<\/p>\n","_et_gb_content_width":"","_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[49,52,38],"tags":[],"class_list":["post-2040","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dialegs-pandemials-ca","category-entrevistas-cat","category-noticies-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/39.png","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2040"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2040\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2109,"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2040\/revisions\/2109"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2041"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2040"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2040"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/40-1024x576.png\")
<\/figure>\n<\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n
![\"\"](\"https:\/\/el-gran-dialogo.gabinetecomunicacionyeducacion.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/41-1024x576.png\")
<\/figure>\n<\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n
<\/figure>\n\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
<\/figure>\n\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n