Pancho Saavedra i Jorge Zabaleta: ‘Hi ha altres relacions diferents de les que t’han ensenyat tota la vida que també poden funcionar’

Els actors ens parlen sobre la importància del viatge i de l’empatia

El Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar la novena sessió del cicle “El Gran Diálogo”, titulada “La empatía y sus límite”. La jornada, que va tenir lloc el passat dijous 10 d’abril, va estar protagonitzada pels actors Pancho Saavedra i Jorge Zabaleta, i va ser moderada pels periodistes Santiago Tejedor, David Rull, Víctor González i l’egiptòloga Irene Cordón. A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diverses parts del món per reflexionar sobre l’empatia, l’amor, la humanitat i els seus límits.

En Pancho Saavedra és un reconegut actor i presentador de televisió xilè, llicenciat en Comunicació Social i amb una llarga trajectòria en els mitjans. Conegut pel seu carisma i compromís social, s’ha guanyat l’afecte del públic a través de programes que combinen entreteniment, empatia i visibilització de realitats diverses. La seva tasca com a conductor del programa Lugares que hablan ha estat clau per posar en valor la cultura, les tradicions i la història de les comunitats més remotes de Xile.

En Jorge Zabaleta també és un reconegut actor xilè, amb una trajectòria que abasta més de 25 anys en telesèries, cinema, programes d’entreteniment i ràdio. Amb una carrera marcada per la versatilitat, ha sabut reinventar-se sense perdre la connexió amb el públic. El seu estil carismàtic i la seva presència constant en la cultura pop xilena l’han convertit en una figura estimada, tant pel seu talent interpretatiu com per la seva proximitat.

L’any 2023, tots dos van estrenar el programa Socios por el mundo, un espai que explora la diversitat cultural a través de viatges internacionals amb un enfocament humà i reflexiu. El tàndem ha estat aplaudit pel públic i la crítica per la seva autenticitat i humor.

Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, en Jorge i en Pancho van compartir diverses reflexions sobre la dificultat de comprendre i empatitzar amb cultures i realitats alienes, i el paper que juga el viatge en aquesta important tasca. A continuació, us en deixem algunes:

Pancho Saavedra

Aquí tens la traducció al català, mantenint els punts finals després de les cometes tal com has indicat:

“Res no és més important que el que un aprèn viatjant. El viatge et connecta amb tot: et connecta amb les emocions, et connecta amb el respecte, et connecta amb l’arribada a un lloc que pot ser diametralment oposat al que et va veure néixer i que has de respectar. I has d’aprendre una cosa que sento que és fonamental: viure sense prejudicis. Crec que això és el més gran que, en el meu cas, m’ha deixat el fet de viatjar: viure sense prejudicis, arribar i entendre que tots som iguals, criats de maneres diferents, però tots som absolutament iguals”.

“Els nens són éssers purs, sense prejudicis. I crec que un també hauria de tractar de tenir aquesta visió més infantil i viatjar a aquesta infantesa per poder descobrir el món d’una altra manera. Crec que ens hem de treure tots aquests prejudicis de sobre i arribar als diferents països nets d’aquestes costums arrelades”.

“Es parla d’aquest quart poder que és el periodisme. Crec que hem de ser molt respectuosos amb això. No podem ser tendenciosos, no podem tenir un biaix; hem de mostrar les coses de la manera més neta, més pulcra possible perquè la gent pugui emetre judicis a casa seva, perquè puguin tenir converses al respecte”.

“Hi ha coses amb les quals no pots estar d’acord, especialment quan t’afecten directament. Però, fins i tot amb això, has de ser empàtic perquè són històries, civilitzacions, cultures i mons diferents. Quan un a vegades se sent insegur, crec que cal contenir-se, cuidar-se, estimar-se i comportar-se com un simple espectador d’aquella realitat”.

“Hi ha persones que seran tremendament respectuoses amb tu i d’altres que potser no estaran d’acord que vagis a aquell país per aprendre. Crec que, si et comportes amb respecte i amb les ganes de ser-hi, de viure i de respectar el país, tot anirà bé. També crec que no has de perdre mai l’esperit, les tradicions, allò que et fa ser com ets. No, no ho has de perdre mai, però sí que has d’estar molt obert a ser acollit i ben rebut pels locals del país on vagis”.

“Crec que els nens són més empàtics perquè tenen menys càrregues, tenen menys informació. Crec que com menys sap una persona, més pot empatitzar. Crec que l’empatia ve més de la puresa, davant de tanta càrrega cultural i tantes coses amb què ens eduquen a tots”.

“Crec que avui dia és molt difícil empatitzar amb algú des d’aquesta cultura tan veloç que tenim, del like, de les xarxes socials, de quedar-se amb una imatge, amb una foto, amb un extracte, sense prendre’s uns minuts per conèixer una mica la seva història. Si no tenim tota la informació, si no ens prenem el temps de conèixer el nostre company, el que seu al nostre costat a l’oficina, és molt difícil que puguem empatitzar amb la seva història o saber per què és d’una manera o d’una altra”.

“Venim programats com un ordinador. Sé que hi ha coses que no he de fer, coses en què he de creure, coses de les quals no m’he de burlar, sé que hi ha coses que, tot i no saber què són, he de mantenir-hi certa distància. I com expliquem nosaltres les nostres històries? Intentant desprogramar-nos, desaprendre allò que ens han ensenyat des que vam néixer. És molt complex, no pots oblidar que estàs parlant també als teus iguals, gent que ha estat educada igual que tu, però cal intentar equilibrar allò que estem vivint amb el que estem comunicant a la gent”.

“Vam estar a l’Índia, a casa d’unes persones, i parlant amb un dels fills ens deia: «Jo confio plenament en els meus pares i crec que ells són els qui millor em poden triar una dona per a tota la vida, perquè em coneixen des que era petit». Un pot tenir els seus dubtes sobre això, perquè culturalment estem programats d’una altra manera, però t’adones que hi ha altres famílies, hi ha altres relacions diferents de les que t’han ensenyat tota la vida que també poden funcionar”.

“Crec que la clau és intentar treure’ns tot allò que ens han ensenyat i intentar entendre’t no només a tu, com a persona, sinó també la teva vida, el que t’ha passat, el que has viscut, com t’han educat, els pares que has tingut, tota la teva història. Si no aconsegueixo saber això, si no aconsegueixo conèixer-te, és molt difícil que pugui empatitzar amb tu. Per això crec que, quan un viatja, és molt important aprendre i llegir sobre el lloc on va, perquè això farà que puguis entendre la seva cultura i empatitzar més amb la gent i amb les situacions que puguis viure allà”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científicsllibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Contenidos relacionados