Nacho Dean: «La vida és un regal que no ens faran dues vegades»

L’aventurer ens va parlar sobre la solitud, el sentit de la vida i la relació amb un mateix

El Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar la vuitena sessió del cicle “El Gran Diálogo”, titulada «La soledad». La jornada, que va tenir com a protagonista l’aventurer Nacho Dean, va tenir lloc el passat dijous 20 de març i va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre la solitud, el sentit de la vida i la relació amb un mateix.

En Nacho Dean és la primera i única persona a la història que ha fet la volta al món caminant i ha unit nedant els cinc continents. Del 2013 al 2016, va dur a terme l’expedició EarthWideWalk, que el va portar a recórrer 4 continents, 31 països i 33.000 quilòmetres a peu, en solitari, sense assistència i amb l’objectiu de llançar un missatge en defensa del medi ambient. Entre 2018 i 2019, va completar l’Expedició Nemo, un repte amb el qual va unir nedant els 5 continents per promoure la lluita per la conservació dels oceans.

És també autor de dos llibres: Libre y salvaje i La llamada del océano, publicats amb l’editorial Planeta. A més, ha impartit més de 150 conferències internacionals i ha estat protagonista d’innombrables entrevistes i reportatges en mitjans de comunicació.

Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, en Nacho va compartir diverses reflexions sobre la importància de connectar amb un mateix, educar en contacte amb la natura i el potencial de l’ésser humà. A continuació, us en deixem algunes:

“Els bosquimans del desert del Kalahari diuen que al món hi ha dos tipus de fam: hi ha ‘la petita fam’, que és la fam física, la fam de l’estómac, la fam de les coses materials. Però després hi ha ‘la gran fam’: és la fam de l’ànima, la fam de l’esperit, la necessitat de transcendir i de viure una vida amb sentit, amb propòsit. I -la volta al món- neix d’aquí, neix d’aquest lloc, d’aquesta gran fam, de ser conscients del miracle que és estar viu, que la vida és un regal que mai ens faran dues vegades. Neix d’un cert inconformisme, neix d’una ambició saludable, d’una ambició de voler viure una vida plena, una vida que m’ompli, que em satisfaci”.

“Quan estàs al teu camí, quan estàs alineat amb els teus sentiments, els teus valors i les teves accions; es produeix una sincronia. Aleshores, no estàs sol, estàs connectat amb tu mateix. Què passa? Que som éssers socials. I moltes vegades, per formar part del grup, renunciem a la nostra essència, a la nostra part més autèntica, per obtenir aquella validació i aquell reconeixement dels altres. I és llavors quan apareix la solitud, no la solitud física, sinó la solitud espiritual, que és la de no trobar ningú que comparteixi el teu sentit de la vida”.

“Animo a desconnectar una mica de les pantalles per connectar amb un mateix, a sortir de la nostra parcel·la, del nostre metre quadrat, per ampliar la ment i, en aquest camí, descobrir-nos a nosaltres mateixos. Per trobar què és el que ens motiva, què és el que ens agrada i, en definitiva, qui som”.

“Diuen que la millor educació per al món online és l’educació en el món offline. Cal adquirir aquelles habilitats i aquelles eines que armaran la teva ment per poder navegar les turbulències de la vida, però també les aigües del món digital. Darrere d’aquestes aplicacions, eines, xarxes socials… hi ha equips dels millors enginyers del món a Silicon Valley, que, curiosament, porten els seus fills a escoles d’àbacs, quadern, boli i paper, perquè saben perfectament com n’és d’addictiu i nociu tot això”.

“La natura és una mestra plena d’aprenentatges per a aquells que saben escoltar. Pujar a les roques, enfilar-se als arbres, córrer pel bosc, banyar-se al riu, el cant dels ocells, els estels a la nit… Passar temps a l’aire lliure és molt saludable, no només físicament, sinó també mentalment i emocionalment”.

“Una de les coses que descobreixes —en viatge— és el potencial que tenim de vegades. En el nostre estil de vida còmode i confortable, tenim poques ocasions per comprovar-ho i demostrar-nos-ho, però tres anys fregant la supervivència, dormint a l’aire lliure i vivint amb el que cap en un carretó, descobreixes el potencial físic que tenim. Descobreixes que no cal menjar tres o cinc vegades al dia, que es pot dormir a terra, que tampoc cal dutxar-se dues o tres vegades. I això va de la mà d’apreciar i valorar allò que tenim”.

“Jo m’he reconciliat amb l’ésser humà. Tenia una visió negativa, potser condicionada per les males notícies, però he travessat països hindús, musulmans, budistes, cristians, he conviscut amb indígenes, aimares, inuits, aborígens… i arreu m’han ajudat. Més enllà de les diferències ideològiques, polítiques i culturals, del color de la pell, dels ulls, de les monedes, dels visats… això és el més enllà. Però en el més ençà som tots molt semblants. Tots necessitem menjar, ser feliços, sentir-nos segurs i gaudir en companyia dels nostres. I aquí tant és si ets hindú, si t’agrada el flamenc o el bàsquet, o vius al Pol Nord. En aquest sentit, som tots molt semblants”.

“El món és cru, però també té un costat molt bonic. L’ésser humà és capaç del millor i del pitjor. Sempre dic que hi cap un Hitler i hi cap un Gandhi. Tot depèn de qui decideixis alimentar. Aquest és un exercici de responsabilitat i també de voluntat, de l’oportunitat que ens brinda la vida per allò que volem construir. Jo he descobert que l’energia o la força que mou el món és l’amor. I tant és d’on vens, l’amor és l’única solució veritable als problemes i és inalterable al pas del temps”.

“Moltes vegades no fem coses per por: por al futur, por a la meva estabilitat, por al que diran… Per això és important desprendre’s i deixar anar aquestes pors, o com a mínim atrevir-te a fer les coses fins i tot amb por. Diuen que sense por no hi ha coratge. El coratge és atrevir-te a fer les coses malgrat la por”.

“Sempre associem la llar a un lloc físic, on tens les teves arrels, on has nascut, on has viscut. Però descobreixes, quan ets nòmada, que la teva llar està dins teu i que casa teva és a tot arreu. Quan estàs en el teu camí i estàs satisfet amb el que fas, estàs content, et sents bé a tot arreu”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científicsllibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Contenidos relacionados