El Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar la setzena i última sessió del cicle “El Gran Diálogo”, titulada “En primera persona: testimonis que sumen. Llibres, pantalles i humans”. La jornada, que va tenir lloc el passat dimecres 15 d’octubre, va estar protagonitzada per l’escriptor Jorge Carrión i moderada pel catedràtic Santiago Tejedor.
A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre com estan canviant la lectura, l’educació, la comunicació i la creació en l’era de la intel·ligència artificial.
Jorge Carrión és escriptor, crític cultural i professor universitari, reconegut per la seva mirada global i pel seu interès en les noves formes narratives. Dirigeix el Màster en Creació Literària de la UPF-BSM, on combina la docència amb investigacions sobre literatura, tecnologia i cultura digital. Ha viscut a Buenos Aires, Rosario i Chicago, ciutats que han influït en la seva perspectiva transnacional, i col·labora habitualment amb mitjans internacionals com The New York Times en Español i The Washington Post, cosa que el situa com una veu rellevant en els debats contemporanis sobre lectura i societat.
Autor d’una obra extensa i diversa, ha publicat novel·les com Els morts, Els orfes, Els turistes i Els difunts, a més d’assajos narratius com Llibreries, Contra Amazon, Teleshakespeare, Lo viral o Tots els museus són novel·les de ciència-ficció. També ha explorat la narrativa gràfica i ha creat pòdcasts innovadors com Solaris o Ecos. La seva obra, traduïda a més de quinze idiomes i guardonada amb premis com el de No-ficció de la Cambra del Llibre de Barcelona (2020) o l’Internacional d’Assaig Ciutat de Barcelona (2022), el consolida com una de les figures més influents de la narrativa híbrida i del pensament cultural en espanyol.
Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, el Jorge va compartir diverses reflexions sobre la implementació de la intel·ligència artificial en el món editorial i de l’educació. A continuació en destaquem algunes:
“El Chat GPT ha anat imposant aquest mode de conversa per relacionar-te amb la realitat i amb la informació, i demostra com la investigació i la inversió en elements que tenen a veure amb el màrqueting, la comunicació i l’empresa poden canviar el món… el que ha passat aquests dies amb Google suposa que s’imposi un model de relació amb el món basat en el model d’empresa amb client”.
“Estem en una transició entre formes de relacionar-nos amb la veritat que és perillosa, incorrecta i inexacta i que tendeix a la ficció, perquè en lloc de dir-me (el Chat GPT) «no t’ho puc dir perquè no he llegit aquesta novel·la», doncs s’ho inventa a partir del que pot llegir d’una aproximació”.
“Hi ha una inèrcia de 200 anys, des que es va publicar Frankenstein, que diu que la IA és negativa, és una amenaça… aquesta amenaça és al nostre cap i els periodistes la reprodueixen. Davant la tecnologia que ens permet desxifrar proteïnes o llengües molt antigues, el que estem fent és tenir por i expressar rebuig”.
“Cal desterrar la major part dels treballs que teníem dissenyats perquè no tenen sentit i cal enfatitzar allò que la IA no pot fer. La IA no et pot explicar què està passant al campus aquell dia a aquella hora. No pot fer una bona ressenya d’un llibre que acaba de publicar-se i que encara no ha pogut llegir. L’actualitat té més vigència que mai. Els cinc sentits tenen més vigència que mai. La crònica de guerra o de viatge vinculada amb el present té més vigència que mai. I el que cal fer, jo diria a l’aula, és introduir aquests conceptes: fes-la servir com a editora del teu text, investiga-hi, feu grups, parlem la facultat de periodisme amb la facultat d’informàtica. Busquem maneres perquè els alumnes col·laborin i pensin projectes conjuntament”.
“La gran pregunta és quan introduir la intel·ligència artificial en l’educació. Tinc clara la resposta: no abans dels 12, però no sé si als 14, als 16, als 18 o fins i tot als 19… La base ha de ser analògica, forta en matemàtiques, lectura i cultura general, perquè això és el que et permet saber on buscar”.
“Tots els professors hauríem d’estar formant-nos. Cal fer-ho radicalment perquè hem de ser capaços de liderar els camins intel·lectuals de les noves generacions que estaran més confoses que mai davant els canvis que s’estan produint. No ens pot passar el que ens va passar amb YouTube, que ells el van dominar molt abans que nosaltres, el que ens ha passat amb TikTok, que tots els professors majors de 40 anys estem fora d’aquest ecosistema. Hem de ser-hi hores i hores jugant per saber què pot oferir-nos la IA i com podem utilitzar-la nosaltres també”.
“Vaig viure el boom dels blogs… ara estem en un món postxarxes socials. El món està saturat: tots som escriptors, fotògrafes, productors de contingut. És gairebé impossible que et llegeixin i que t’atenguin. Cal defensar la teva comunitat i pensar com canvia aquesta relació entre tots nosaltres la IA.”
“Molta gent es relacionarà amb els meus llibres, amb els meus articles, amb mi a través de la IA. «Resumeix-me els llibres de Carrión per no llegir-los». La IA s’ho inventarà i molta gent pensarà que he dit coses que no he dit, que he escrit coses que no he escrit”.
“A Amazon, per exemple, els llibres són al magatzem al costat de les batedores o les sabates… En un context de solitud i descontextualització de la cultura. Això és realment, al meu entendre, un perill, una amenaça. Per sort, després de la pandèmia hi ha hagut un retorn generalitzat a l’analògic, al físic: al llibre en paper, a la lectura, als rituals de trobada com les presentacions o els clubs de lectura… Ara mateix es llegeix més que mai en paper i obren més llibreries que mai”.
El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.
