El doctor Jordi Albo, cofundador de la companyia tecnològica Lighthouse, va protagonitzar la quarta sessió del cicle “El Gran Diálogo”, organitzat pel Gabinete de Comunicación y Educación de la Universitat Autònoma de Barcelona. La jornada, titulada “El viaje al futuro”, va tenir lloc el passat dijous 23 de gener i va ser moderada pel catedràtic Santiago Tejedor i la periodista Myrna Gálvez. L’esdeveniment va reunir, a més, docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre els darrers avenços tecnològics i la seva implicació en el món de l’educació i la comunicació.
En Jordi és doctor en Enginyeria mecatrònica, robòtica i d’automatització per La Salle – Universitat Ramon Llull de Barcelona, així com també màster en Enginyeria de telecomunicacions i llicenciat en Enginyeria electrònica per la mateixa universitat.
Ha desenvolupat una llarga trajectòria en el món acadèmic a Espanya, els Països Baixos i els Estats Units, intentant contribuir a la transferència de coneixement entre el sector educatiu i l’àmbit empresarial. En aquest sentit, ha impulsat projectes basats en intel·ligència artificial emocional i en plataformes de computació al núvol que s’han aplicat en entorns educatius i sanitaris.
També és cofundador de Lighthouse, una empresa amb seu a Boston —on resideix— que s’alimenta del talent de l’ecosistema innovador de la ciutat nord-americana per resoldre reptes i necessitats al sud d’Europa, a l’Àfrica i a Amèrica Llatina. A més, és cocreador i gestor científic de la unitat d’innovació de NTT DATA Boston Exponential Hub dins del MIT Media Lab, que implica la transferència tecnològica a partir de consorcis científic-tecnològics amb laboratoris de recerca, governs, fons de capital risc i empreses de diferents dimensions.
Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo“, el doctor Albo va compartir diverses reflexions sobre la seva visió del futur, les implicacions de la intel·ligència artificial en els camps de la salut i l’educació i la necessitat d’adaptar-nos als nous canvis, sempre a través de la legislació i la pedagogia:
“Crec que en el futur la tecnologia serà més social i la seva fusió amb l’ésser humà serà molt més profunda. Un futur on aquestes disciplines «menys tecnològiques» com la filosofia, l’art, la comunicació… estiguin totalment integrades en el sector tecnològic i s’hagin de definir també des d’un punt de vista tecnològic”.
“El problema de la robòtica del passat, de la intel·ligència artificial del passat, és —precisament— que només la feien enginyers. En el moment en què s’hi han vist implicades altres disciplines, la gent ha començat a entendre-les molt millor perquè són molt més empàtiques amb la resta de la societat i els seus dissenys són humanament més correctes”.
“La robòtica i la intel·ligència artificial optimitzen, milloren i automatitzen. Quan les apliquem al sector de la salut o de l’educació, per exemple, busquem les funcions que es podrien automatitzar i optimitzar de manera que la feina de l’ésser humà sigui més humana”.
“No és que hagi de desaparèixer la professió de mestre, sinó que, al contrari, els mestres seran més mestres que mai perquè se centraran en com crear activitats per transmetre millor aquest coneixement i no simplement en llegir un llibre de text o corregir exàmens, que és el que havien fet molts en el passat”.
“La regulació és el que ens permet una convivència adequada amb la tecnologia i la IA”.
“La tecnologia canvia tan ràpid que ara hi ha una desconnexió entre la seva evolució i l’impacte que aquesta tecnologia pugui tenir en la societat. La qüestió és com em preparo com a ésser humà per poder absorbir el canvi i que això ens beneficiï a mi i al conjunt. I això passa per donar pedagogia a la mateixa velocitat que evoluciona la tecnologia”.
“Nosaltres, a l’empresa, no concebem que un treballador no utilitzi intel·ligència artificial per generar codi, al mateix temps que no concebem que un treballador que generi codi amb intel·ligència artificial no sàpiga què significa cada una de les línies d’aquest mateix codi”.
“Crec que és la societat que, de forma qüestionada, avaluarà els criteris perquè la IA prengui decisions morals i èticament adequades”.
“Les tecnologies s’han de crear i adaptar a nivell local i no tant importar-les de fora, que és el que fa tothom. Perquè jo sento i oblido, llegeixo i recordo, però faig i entenc. I per poder entendre totes aquestes coses, un ha de ser coparticipant. Aquesta és la manera en què, després, això tindrà un impacte (positiu) a les regions a les quals pertanyem”.
El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.
