El Gabinete de Comunicación y Educación de la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar la tercera sessió del cicle “El Gran Diálogo”, titulada “La magia de escribir“, amb la reconeguda escriptora Isabel Allende com a protagonista. La jornada, que va ser moderada pel catedràtic Santiago Tejedor, va tenir lloc el passat dilluns 9 de desembre i va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre el poder transformador de l’escriptura i la literatura.
Isabel Allende va néixer l’any 1942, al Perú, però va passar la primera part de la seva infància a Xile. Després del cop militar de 1973, es va exiliar a Veneçuela i des del 1987 viu a Califòrnia (Estats Units). Va iniciar la seva carrera literària en el periodisme, a Xile. Més tard, la seva primera novel·la, La casa de los espiritus (1982), es convertiria -gairebé instantàniament- en un dels títols mítics de la literatura llatinoamericana. A aquesta obra la seguirien moltes altres, totes les quals han estat èxits internacionals tant en vendes com en crítica.
La seva obra ha estat traduïda a quaranta idiomes i ha venut més de setanta milions d’exemplars, essent una de les escriptores més venudes en llengua espanyola. En el seu haver, compta amb més de seixanta premis internacionals, entre ells el Premi Nacional de Literatura de Xile, el Premi Hans Christian Andersen per la seva trilogia “Memorias del Águila y del Jaguar” i la Medalla de la Llibertat dels Estats Units, la distinció civil més alta del país nord-americà. El 2018, Allende es va convertir, a més, en la primera escriptora en llengua espanyola guardonada amb la medalla d’honor del National Book Award pel seu gran aportament al món de les lletres.
Durant la tercera sessió de El Gran Diálogo, l’autora va compartir diverses reflexions sobre el poder de les històries, la importància de la lectura, el seu procés creatiu, la relació entre literatura i periodisme, la implosió de la intel·ligència artificial i com la tecnologia podria impactar en les arts. A continuació, us en deixem algunes:
“Jo no en sé res, de literatura. Quan vaig escriure La casa dels esperits, la primera persona que em va entrevistar a Madrid arran del llibre va ser un crític que em va preguntar si li podia explicar l’estructura cíclica de la novel·la. Jo creia que les estructures eren per als edificis i que cíclica era la menstruació. Si em preguntes què és estructura, penso que és un munt d’ossos solts que estan per allà tirats i jo els he d’agafar i intentar donar-los alguna forma perquè quedin bonics. Com s’encaixen, no t’ho podria dir”.
“La meva mare i jo ens hem intercanviat més de 24.000 cartes al llarg de la nostra vida. Ella m’escrivia, diàriament, cartes fetes a mà, amb una cal·ligrafia perfecta, sense cap falta d’ortografia i sense cap taca de tinta. Pàgines on ella no dubtava i escrivia frases perfectes. Això s’ha perdut”.
“Per a mi, el procés d’escriptura té un element d’intuïció, de premonició, d’instint. És un procés molt orgànic, més que intel·lectual. És com obrir-se una vena i deixar que surti tot allò que ha de sortir. És similar al de l’home i la dona més primitius, que es trobaven en una cova al voltant d’un foc, i amb les primeres paraules que podien articular, ja estaven explicant històries”.
“L’escriptura preserva la memòria, transmet informació, eleva la ment i, a més, ens distreu, ens uneix com a comunitat”.
“Les emocions humanes són ben poques. Es compten amb els dits de les mans. Si penses en les històries que recordem, són sempre a propòsit de relacions humanes i d’emocions. La resta pot canviar, és cultural. Però l’essència de Romeu i Julieta servia fa 500 anys i continua servint avui en dia. La pots reformular de moltes maneres, però la història d’amor no canvia. I aquestes emocions bàsiques que ens fan a tots humans és sobre el que jo escric”.
“Tot el que vaig aprendre en el periodisme em serveix. Com conduir una entrevista i treure-li a l’entrevistat el que no et vol dir. Com atrapar el teu lector en les primeres línies perquè no se’n vagi a una altra història de la mateixa pàgina. Com treballar sota pressió, posant-me sempre unes dates límit. Com treballar en qualsevol circumstància. I, sobretot, com investigar. Com cercar una informació, verificar que sigui correcta. Això és fonamental. Jo agraeixo molt al periodisme, crec que és el millor entrenament per a la literatura. El que més costa és fer aquest salt a la llibertat. El moment de «ara faré el que em doni la gana»”.
“Crec que estem en els inicis d’aquesta tecnologia (la IA), però sí que crec que és possible que, en certa mesura, substitueixi l’escriptor. No sé si en altres arts, però sí en la literatura. De moment, però, es pot detectar quan les coses han estat escrites per intel·ligència artificial, perquè no tenen emoció. Són com toves. Però crec que això es corregirà i arribarà un moment en què també serà possible que soni completament humà. Aleshores, per sort, jo ja estaré morta. Us tocarà a vosaltres veure com us les arregleu”.
El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.
