Carlota Bruna és graduada en Nutrició Humana i Dietètica, però centra la seva tasca en la divulgació sobre sostenibilitat, protecció de la biodiversitat i hàbits de vida conscients. Ha publicat dos llibres i ha estat inclosa a la llista Forbes 30 under 30 com una de les joves més influents en l’àmbit de l’activisme mediambiental i la comunicació digital.

A més, és ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima i ha col·laborat amb institucions i mitjans com National Geographic, RTVE o Greenpeace. També és cofundadora d’Acción Océanos, una organització dedicada a la conservació marina. Actualment, presenta el programa de Televisió Espanyola «La vuelta a la España digital», on ens descobreix com la tecnologia està transformant la lluita contra el canvi climàtic a Espanya.

Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, la Carlota va compartir diverses reflexions sobre la dificultat de comunicar temes de sostenibilitat i la urgència d’iniciar accions que produeixin canvis reals. A continuació, en destaquem algunes:

“Sóc una profunda enamorada de la Terra i això m’ha portat a viatjar pel món i a denunciar que la crisi climàtica és una amenaça real, que no és un gràfic en una revista, no és una cosa que passarà en el futur, és una cosa que està passant ara i ho he pogut veure en moltíssimes parts del món”.

“Per a mi, la comunicació és molt important i intento fer-la sempre des de la inspiració, mai assenyalant algú i dient «tu en tens la culpa» o jutjant. Crec que comunicar d’una manera que inspiri és com plantar llavoretes, potser no totes germinaran, però algunes acabaran fent-ho, canviaran hàbits, canviaran vides i això és una mica el que intento fer: plantar aquestes llavoretes per transformar aquestes emocions en accions, que és el que necessita el nostre planeta ara mateix”.

“Costa moltíssim mantenir-se optimista. Jo crec que és un acte de rebel·lia molt gran. Dic que sóc optimista a estones. Crec que qui sigui optimista tot el dia no sap la gravetat de la situació en què ens trobem, però intento ser-ho perquè estimo massa aquest planeta. Una de les coses que no em deixa dormir és pensar que la crisi climàtica no ens afecta a tots per igual, sinó que afecta més les poblacions més vulnerables, països del sud global, que persones com jo que vivim a Barcelona. Però si no sóc optimista, no puc lluitar prou com per intentar canviar res. Si penses que tot està perdut, és molt fàcil quedar-se al sofà i no fer res”.

“A les xarxes socials puc expressar exactament el que penso, sense censura, i és veritat que he rebut moltes crítiques, fins i tot d’alguna institució dient-me «compte amb qui et fiques». Hi ha màfies al darrere, hi ha gent molt poderosa que vetlla per certs interessos i sí que he rebut tocs d’atenció. Però jo sempre dic que, si ets activista i no reps hate o tocs d’atenció, és que no ho estàs fent prou bé perquè cal enfrontar-se a moltes coses d’aquest sistema que estan malament. Per a mi, intentar fer justícia climàtica és el més important”.

“Es pot canviar el món a través de les xarxes socials? Jo crec que canviar el món no, però canviar moltes persones sí. Una de les coses que més m’agrada és quan algú s’acosta al carrer i em diu: «gràcies a aquest contingut he canviat la meva manera de menjar o de consumir». I canviant a poc a poc les ments, al final sí que es canvia el món. Jo sola potser no faré res, però he viatjat molt i puc dir que la majoria de gent és bona i vol cuidar el món. El que passa és que «els dolents» fan molt més soroll”.

“És diferent ser activista climàtic a Espanya que ser-ho a Colòmbia, per exemple. Hi ha indígenes a l’Amazònia que, per interessos econòmics de les empreses petrolieres, no poden desenvolupar el seu activisme perquè les seves famílies estan amenaçades de mort. Penso que és un acte molt més heroic ser activista climàtic en aquests casos que en el meu”.

“És important tornar a l’evidència científica. A vegades sembla que retrocedim amb les notícies falses, però cal escoltar una mica la ciència i els científics. És més fàcil que complicat, però tot són interessos econòmics i aquests són els que ho compliquen més”.

“Quan et trobes amb algú que és negacionista o a qui no li importen gens els animals, costa molt a vegades tenir un diàleg productiu i fructífer i canviar una mica el seu punt de vista. És una cosa que no es pot fer només amb una conversa. La Jane Goodall va ser qui em va dir que calia fer-ho a través de les històries i amb el cor. Pensant en l’altra persona, en què la mou, en què creus que la motiva a la vida… Cal generar empatia des de la inspiració i amb els actes. Crec que la millor manera de liderar alguna cosa és a través de l’acció i de l’exemple”.

“Per molt que els governs i les grans empreses tinguin la major part de la responsabilitat en la crisi climàtica i en tot el que està passant al món, no ens podem quedar de braços plegats esperant que ells facin lleis o canviïn perquè nosaltres actuem. Tenim moltíssim poder i una de les coses que m’encanten, que també diu la Jane Goodall, és que cada dia fem una diferència, però hem de decidir quin tipus de diferència volem fer. Cada vegada que comprem, cada vegada que mengem, estem votant el món en què volem viure”.

“He estat molt de temps lluitant contra certes tradicions amb animals d’aquí, d’Espanya. Són coses que estan tan arrelades i són tan familiars i sentimentals, que quan parles amb la gent, s’ho prenen molt personal perquè pensen que t’estàs ficant amb el seu mode de vida. El més bàsic és no participar-hi i després crear consciència a poc a poc al teu voltant. A partir d’aquí es van canviant les tradicions, però sí que costa molt”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Aquesta sessió, que estarà moderada per Santiago Tejedor, permetrà reflexionar sobre la vulnerabilitat dels nostres recursos naturals, el benestar animal i el dret universal de viure en un ambient saludable. Les persones interessades a participar-hi o a obtenir més informació poden inscriure’s a través de l’enllaç oficial o contactar mitjançant el correu: g.comunicacio.educacio@uab.cat

La conferència formarà part de “El Gran Diálogo”, una sèrie de 14 trobades virtuals destinades a promoure l’intercanvi d’idees i la col·laboració en temes clau per a l’educació i la societat contemporània. Aquesta iniciativa, liderada pel Gabinet sota la direcció de Santiago Tejedor, compta amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte busca reunir més de 1.200 estudiants, 100 professors i 200 actors socials procedents de 12 universitats i més de 10 països d’Iberoamèrica. “El Gran Diálogo” pretén ser un espai de reflexió activa i col·laborativa, orientat a generar solucions per als reptes educatius i socials del segle XXI i està compost, al seu torn, per dos projectes principals:

Pandemials: No estàs sol! aborda la gestió de la solitud en l’àmbit universitari, un fenomen creixent en l’era digital. A través d’aquests diàlegs, es tractaran temes com l’ansietat, l’autocura i els reptes de l’empatia i la comunicació digital, amb l’objectiu de desestigmatitzar la solitud i promoure el suport mutu.

Planeta Campus: Paraules d’impacte que construeixen i creen convida a reflexionar sobre temes com la sostenibilitat, l’humanisme digital i la cultura de pau. El projecte busca enfortir la relació entre les universitats i la societat mitjançant un debat interdisciplinari.

Aquesta sèrie de trobades prometen ser una oportunitat única per enfortir llaços entre diferents comunitats acadèmiques i socials, promovent un diàleg global per construir un futur més inclusiu i sostenible.

Després de la jornada “El viaje a la sostenibilidad”, “El Gran Diálogo” comptarà amb la ponència de la periodista Carolina Reymúndez, que ens parlarà sobre com explicar el món en l’era de les pantalles. Pots consultar les dates i tota la informació sobre el projecte en aquesta pàgina web oficial.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Martín Caparrós va néixer a Buenos Aires l’any 1957 i va iniciar la seva carrera periodística als 16 anys al diari Noticias. Va col·laborar a la revista Goles fins al 1976, any en què, després del cop d’estat, va abandonar el seu país natal i es va exiliar a París, on es va llicenciar en Història. Des del seu retorn a l’Argentina i al llarg de la seva extensa trajectòria, ha treballat en multitud de canals de premsa i ràdio i ha escrit nombrosos llibres, articles i històries de caràcter social com Ansay o los infortunios de la gloria (1984), No velas a tus muertos (1986), La noche anterior (1990), El tercer cuerpo (1990), Larga distancia (1992), La historia (1999), Un día en la vida de Dios (2001), Valfierno (2004), A quien corresponda (2008) o El hambre (2014), entre molts d’altres. L’any 2024 va publicar el seu darrer llibre titulat: Antes que nada, on fa un recorregut per la seva vida i la seva trajectòria periodística i literària.

Durant els darrers 30 anys, Caparrós ha estat guardonat, a més, amb diversos premis com el Premi de Periodisme Rei d’Espanya (1992), la Beca Guggenheim (1993), el Premi Planeta Argentina (2004), el Premi Ítaca de la Universitat Autònoma de Barcelona (2019), el Premi Ortega y Gasset de Periodisme (2023) o el Premi de Periodisme ‘José Manuel Porquet’ (2025), per la seva recent crònica sobre l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).

Durant aquesta primera sessió de ‘El Gran Diàleg’, l’autor va compartir diverses reflexions sobre la seva aguda visió del món i, especialment, sobre la rellevància de l’escolta activa i l’empatia en la tasca periodística i en les relacions humanes en general, i sobre com una actitud receptiva pot obrir portes a històries i experiències compartides. A continuació, us deixem algunes d’aquestes reflexions:

«L’empatia i el silenci són decisius. Hi ha poques coses que les persones suportin menys que el silenci».

«Com carai aconseguim viure sabent que passen aquestes coses? Que en el mateix món on es produeix menjar de sobres hi hagi 900 milions de persones que passen gana».

«Coneixem la gana, estem acostumats a la gana: sentim gana dues, tres vegades al dia. Però entre aquesta gana repetida, quotidiana, repetida i quotidianament saciada que vivim, i la gana desesperant de qui no pot amb ella, hi ha un món de diferències i desigualtats».

«Vivim sota l’imperi de la xifra: mai els números havien tingut tant pes en la nostra visió del món».

«A vegades em fa sentir culpable pensar: “Quina història espantosa, com de bé quedarà”».

«Si entens per què passen les coses, és molt més difícil oblidar-les».

«No hi ha relat possible sense un relator, sense algú que decideixi què s’explica i què no. Ser periodista és veure una realitat i decidir quina part mereix ser narrada».

«Hi ha vegades que penso que la mateixa definició de notícia ens fa pensar en els interessos d’un públic realment petit. Durant un temps vaig creure que el periodisme era explicar al públic allò que no vol que es pensi. Després em vaig moderar i vaig començar a escriure per a un públic que no existeix, esperant que algun dia existís».

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Veure més a la notícia publicada a la pàgina web del Gabinet de Comunicació i Educació