A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre com estan canviant la lectura, l’educació, la comunicació i la creació en l’era de la intel·ligència artificial.

Jorge Carrión és escriptor, crític cultural i professor universitari, reconegut per la seva mirada global i pel seu interès en les noves formes narratives. Dirigeix el Màster en Creació Literària de la UPF-BSM, on combina la docència amb investigacions sobre literatura, tecnologia i cultura digital. Ha viscut a Buenos Aires, Rosario i Chicago, ciutats que han influït en la seva perspectiva transnacional, i col·labora habitualment amb mitjans internacionals com The New York Times en Español i The Washington Post, cosa que el situa com una veu rellevant en els debats contemporanis sobre lectura i societat.

Autor d’una obra extensa i diversa, ha publicat novel·les com Els morts, Els orfes, Els turistes i Els difunts, a més d’assajos narratius com Llibreries, Contra Amazon, Teleshakespeare, Lo viral o Tots els museus són novel·les de ciència-ficció. També ha explorat la narrativa gràfica i ha creat pòdcasts innovadors com Solaris o Ecos. La seva obra, traduïda a més de quinze idiomes i guardonada amb premis com el de No-ficció de la Cambra del Llibre de Barcelona (2020) o l’Internacional d’Assaig Ciutat de Barcelona (2022), el consolida com una de les figures més influents de la narrativa híbrida i del pensament cultural en espanyol.

Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, el Jorge va compartir diverses reflexions sobre la implementació de la intel·ligència artificial en el món editorial i de l’educació. A continuació en destaquem algunes:

“El Chat GPT ha anat imposant aquest mode de conversa per relacionar-te amb la realitat i amb la informació, i demostra com la investigació i la inversió en elements que tenen a veure amb el màrqueting, la comunicació i l’empresa poden canviar el món… el que ha passat aquests dies amb Google suposa que s’imposi un model de relació amb el món basat en el model d’empresa amb client”.

“Estem en una transició entre formes de relacionar-nos amb la veritat que és perillosa, incorrecta i inexacta i que tendeix a la ficció, perquè en lloc de dir-me (el Chat GPT) «no t’ho puc dir perquè no he llegit aquesta novel·la», doncs s’ho inventa a partir del que pot llegir d’una aproximació”.

“Hi ha una inèrcia de 200 anys, des que es va publicar Frankenstein, que diu que la IA és negativa, és una amenaça… aquesta amenaça és al nostre cap i els periodistes la reprodueixen. Davant la tecnologia que ens permet desxifrar proteïnes o llengües molt antigues, el que estem fent és tenir por i expressar rebuig”.

“Cal desterrar la major part dels treballs que teníem dissenyats perquè no tenen sentit i cal enfatitzar allò que la IA no pot fer. La IA no et pot explicar què està passant al campus aquell dia a aquella hora. No pot fer una bona ressenya d’un llibre que acaba de publicar-se i que encara no ha pogut llegir. L’actualitat té més vigència que mai. Els cinc sentits tenen més vigència que mai. La crònica de guerra o de viatge vinculada amb el present té més vigència que mai. I el que cal fer, jo diria a l’aula, és introduir aquests conceptes: fes-la servir com a editora del teu text, investiga-hi, feu grups, parlem la facultat de periodisme amb la facultat d’informàtica. Busquem maneres perquè els alumnes col·laborin i pensin projectes conjuntament”.

“La gran pregunta és quan introduir la intel·ligència artificial en l’educació. Tinc clara la resposta: no abans dels 12, però no sé si als 14, als 16, als 18 o fins i tot als 19… La base ha de ser analògica, forta en matemàtiques, lectura i cultura general, perquè això és el que et permet saber on buscar”.

“Tots els professors hauríem d’estar formant-nos. Cal fer-ho radicalment perquè hem de ser capaços de liderar els camins intel·lectuals de les noves generacions que estaran més confoses que mai davant els canvis que s’estan produint. No ens pot passar el que ens va passar amb YouTube, que ells el van dominar molt abans que nosaltres, el que ens ha passat amb TikTok, que tots els professors majors de 40 anys estem fora d’aquest ecosistema. Hem de ser-hi hores i hores jugant per saber què pot oferir-nos la IA i com podem utilitzar-la nosaltres també”.

“Vaig viure el boom dels blogs… ara estem en un món postxarxes socials. El món està saturat: tots som escriptors, fotògrafes, productors de contingut. És gairebé impossible que et llegeixin i que t’atenguin. Cal defensar la teva comunitat i pensar com canvia aquesta relació entre tots nosaltres la IA.”

“Molta gent es relacionarà amb els meus llibres, amb els meus articles, amb mi a través de la IA. «Resumeix-me els llibres de Carrión per no llegir-los». La IA s’ho inventarà i molta gent pensarà que he dit coses que no he dit, que he escrit coses que no he escrit”.

“A Amazon, per exemple, els llibres són al magatzem al costat de les batedores o les sabates… En un context de solitud i descontextualització de la cultura. Això és realment, al meu entendre, un perill, una amenaça. Per sort, després de la pandèmia hi ha hagut un retorn generalitzat a l’analògic, al físic: al llibre en paper, a la lectura, als rituals de trobada com les presentacions o els clubs de lectura… Ara mateix es llegeix més que mai en paper i obren més llibreries que mai”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre l’impacte de la tecnologia i les formes d’autocuidar-se en contextos d’alta exigència com el periodisme i l’acadèmia.

En Ramón Salaverria és catedràtic de Periodisme a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra i doctor per la mateixa universitat amb una tesi sobre l’evolució del concepte de notícia i les normes redaccionals. La seva recerca se centra, majoritàriament, en el ciberperiodisme i la desinformació, i és autor de més de 300 publicacions científiques, figurant al rànquing de Stanford dels investigadors més citats del món.

Des del 2024, és membre electe de l’Academia Europæa i investigador principal de l’observatori europeu Iberifier, dedicat a l’anàlisi dels mitjans digitals i la desinformació a la península Ibèrica. A més, ha liderat iniciatives com Digital Unav – Center for Internet Studies and Digital Life, ha presidit la Secció d’Estudis de Periodisme d’ECREA i ha coordinat el Comitè d’Experts MSI-RES del Consell d’Europa sobre resiliència mediàtica.

Ha estat investigador visitant a la Universitat de Texas a Austin i ha impartit conferències, tallers i formacions en més de 30 països, així com en una desena d’universitats internacionals com a professor convidat. També és vocal de la Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme a Espanya.

Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, el Ramón va compartir diverses reflexions sobre la implementació de la intel·ligència artificial en el periodisme i el perill de la sobreexposició a la tecnologia. A continuació en destaquem algunes:

“Des del 2021 treballem per entendre l’amenaça de la desinformació i intentar monitorar i fer front a aquest desafiament. L’experiència ha estat apassionant, però el nostre objectiu és desaparèixer. Seria desitjable que aquesta xarxa de recerca al voltant de la desinformació a Europa deixés de tenir sentit perquè el problema ja no és rellevant o ha desaparegut, però lluny d’ocórrer això, ha passat exactament el contrari. Situacions com la guerra a Ucraïna, les ingerències russes en processos electorals, situacions de campanyes de desinformació amb motiu de desastres naturals, per exemple, el desastre de la Dana… Ocasions en què l’amenaça de la desinformació és present i el que hem de fer és continuar investigant i publicant moltíssim”.

“Penso, efectivament, que la crisi de la desinformació és una oportunitat per al periodisme. Si la ciutadania percep com un problema el fet d’estar envoltada d’informació falsa que dificulta les seves decisions quotidianes, és evident que hi ha una gran oportunitat per a les organitzacions que es dediquen a fer informació amb criteris professionals, per reivindicar-se en un entorn on hi ha tant de soroll i tanta contaminació. En moltes ocasions, però, el que acaba passant és que són els mitjans de comunicació els qui també queden contaminats pels fenòmens de desinformació, perquè abaixen els seus estàndards professionals, perquè entren en el joc del clickbait, dels continguts virals, d’unes dinàmiques que tendeixen a buscar el trànsit a qualsevol preu. És el mateix joc al qual juguen els qui operen en l’àmbit de la desinformació. Aquells que volen disseminar continguts falsos, narratives d’odi, etcètera, ho fan apel·lant als budells més que al cap”.

“La intel·ligència artificial té la capacitat de trasbalsar i recompondre gran part de les estructures industrials i professionals del periodisme. L’escala de la transformació només és comparable amb la que vam viure amb l’aparició d’Internet, tot i que penso que la velocitat del canvi que s’experimentarà amb l’arribada de la intel·ligència artificial serà més gran. És un tema molt rellevant, que toca el moll de l’os del treball periodístic, que xoca amb els valors essencials, amb el valor de veracitat, el valor de servei, la credibilitat dels mitjans. És un tema totalment polièdric, com ho van ser Internet i la digitalització en el seu moment”.

“Jo no estic segur que la gent vegi exactament el que vol veure. La gent veu el que l’algoritme de la plataforma vol que vegis. Una de les conseqüències d’aquest fenomen és la generació d’un major aïllament, d’un distanciament de les persones que té, per descomptat, una correlació directa amb els fenòmens de polarització ideològica. Jo penso que una de les coses que caldria exigir a les plataformes digitals és una major transparència algorítmica. Que sapiguem quins són els criteris en virtut dels quals ens presenten certs continguts i ens en oculten d’altres. Perquè això no ho coneixem, és una caixa negra. Crec que això té una transcendència no només periodística o informativa, sinó també democràtica, perquè estableix una sèrie de filtres, un gatekeeping que està en mans de les plataformes i pel qual no donen compte pública. Europa, en aquest sentit, està intentant establir una sèrie de criteris de transparència. És l’únic entorn al món que ha desenvolupat una legislació orientada en aquest camí”.

“Jo veig bastant il·lús i ingenu el plantejament que la intel·ligència artificial ve a prendre’ns la cadira i que, per tant, cal posar-hi barricades perquè no penetri a les redaccions. Això no passarà. No ha passat mai amb cap tecnologia i, per descomptat, no passarà amb la intel·ligència artificial. El que cal fer, precisament, és implantar i adoptar aquesta tecnologia amb un criteri intel·ligent i responsable. I aquest criteri no consisteix a preservar per als periodistes allò que feien i que no sigui la intel·ligència artificial qui ho ocupi. Necessitem incorporar aquesta tecnologia, però els professionals de la informació han de fer també el seu propi esforç d’adaptació al nou escenari tecnològic. Hi ha una sèrie de tasques que són perfectament realitzables per la tecnologia, però hi ha qüestions crítiques que s’han de preservar en la responsabilitat dels periodistes. I ara, cada redacció ha d’establir quines són les tasques que desitja delegar a la màquina, perquè la màquina ho fa millor, i quines són aquelles que resulten crítiques i indelegables”.

“¿Els periodistes avui no tenen la mateixa credibilitat que tenien abans? Jo crec que el que tenen és moltíssima més competència. En aquest territori crec que no cal reivindicar un dret especial per als periodistes. Més aviat, el que han de fer els periodistes és guanyar-se l’atenció prioritària. Com? Penso que tornant als orígens, que consisteixen a assegurar la qualitat informativa, la veracitat, la comprovació. Les grans marques internacionals —The New York Times, la BBC— no són els mitjans que habitualment publiquen les primícies, sinó aquells que les expliquen de manera més precisa. Deia Gabriel García Márquez que «la millor notícia no és sempre la que es dóna primer, sinó moltes vegades la que es dóna millor». Jo crec que aquesta és la feina del periodisme”.

“La clau d’una bona entrevista —i la clau de moltes altres coses també—, però sens dubte d’una bona entrevista, és saber escoltar. Escoltar amb atenció, escoltar de manera activa, entendre el que ens estan volent dir. Quan les preguntes van amb un qüestionari predefinit i tant se val el que l’entrevistat hagi dit en la resposta anterior, perquè nosaltres ja tenim el qüestionari predefinit, habitualment aquestes entrevistes manquen d’ànima, de profunditat, d’empatia. Quan volem comprendre la persona, entendre quines són les seves motivacions, les seves aspiracions i les seves pors, la clau és l’escolta”.

“Hi ha moltes famílies en què perceps escenes que a mi particularment em fan esgarrifar: nens de dos anys amb una pantalla que és com una mena de babysitter. Que per tal que estigui tranquil el tenim allà hipnotitzat amb Bob Esponja, amb Pocoyó, amb el que sigui… I és clar, pensar que això no tindrà una sèrie de conseqüències a mitjà i llarg termini és tenir una miopia absoluta. Hi ha, d’altra banda, molts actors que estan molt contents que això passi, perquè això forma part del seu negoci. Crec que cal reivindicar una responsabilitat familiar. Cal donar exemple. Ensenyar de debò els pares i les mares i desenvolupar un ús responsable. No m’alineo amb aquelles tesis que defensen la cancel·lació, l’eliminació radical de les pantalles. Cal fer-ho amb procediments moderats, però tenim una responsabilitat col·lectiva. I cal tenir molt clar en tot moment qui és el més feliç que això passi”.

“La informació és una cosa que necessitem per prendre les nostres decisions en societat, en un moment en què hi ha tanta polarització i tanta incapacitat d’escoltar el proïsme. Crec que hauríem de recordar entre tots que els altres mereixen tanta escolta i tanta atenció com qualsevol de nosaltres i que el periodisme hauria de servir per a això i no per al contrari”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre la força de voluntat i com aprendre a escoltar-se a un mateix.

Christian Abelaira és emprenedor del sector de l’hostaleria i coach motivacional. Llicenciat en Dret i Administració d’Empreses, ha treballat per a companyies com el Banco Santander, Sportingbet, Ica Foods o el Grup Trabe, entre moltes altres. Actualment exerceix com a director d’hostaleria del Grup Amnesia, a Eivissa.

També és l’impulsor del projecte transformacional 9 Llunes, una iniciativa de desenvolupament personal que documenta el seu propi procés de canvi físic, mental i emocional al llarg de 270 dies, coincidint amb nou cicles lunars. A través de plataformes com YouTube i TikTok, comparteix diàriament reflexions, reptes i aprenentatges, amb l’objectiu d’inspirar altres persones a emprendre el seu propi camí d’autoconeixement i millora contínua.

Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, el Christian va compartir diverses reflexions sobre l’amor propi, el poder de les paraules i la necessitat de mirar cap endins. A continuació en destaquem algunes:

“A la vida no li guanyaràs, i les coses passen quan han de passar. Jo em vaig plantejar com m’havia d’estimar ningú si jo mateix no m’estimava. Això venia d’un dolor que jo havia patit intensament i em fustigava moltíssim. I és clar, quan sents aquest dolor tan intens, només tens dos camins: et quedes a baix i continues enfonsat o puges cap amunt. Jo vaig decidir pujar. Hi haurà un dia que moriré, però d’aquí que passi això, almenys no em vull quedar sense haver-ho donat tot. Ara lluitaré per estimar-me, però per estimar-me en tots els aspectes. Hi ha una frase que m’agrada molt que diu: «el qui llegeix mals llibres no es diferencia gaire del qui no sap llegir». L’objectiu és aconseguir aquesta qualitat en tot. En el que llegeixes, en el que menges, en el que veus per la televisió, perquè tot ho absorbeixes. El nostre cervell ho absorbeix absolutament tot”.

“Estem tan acostumats a viure cap enfora que ens hem oblidat de viure cap endins. M’hi jugo el que vulguis que agafes a l’atzar qualsevol persona que hi hagi aquí, qualsevol persona que coneguis, i li preguntes qui ets, qui ets en profunditat, i a veure qui et pot respondre. La gent et dirà a què es dedica, quants anys té, què li agrada, els seus hobbies, però aquesta gent ja no sap qui és. La gent s’ha oblidat de la seva ànima. L’ànima és individual, no es pot ensenyar. L’ànima és de cadascú i és deure de cadascú alimentar-la”.

“El temps és el millor dels mestres, però mata tots els seus deixebles. Som aquí en un temps determinat i no triem ni quan hi arribem, i probablement tampoc no triarem quan marxarem, només podem triar què fer amb aquest temps. Són aquestes eleccions les que definiran qui ets. Tu em dius que no tenim temps, però jo t’asseguro al 100% que el tenim. Quan vols escoltar-te, hi ha moments de sobres, poden ser 20 minuts al matí, 20 minuts a la nit… El que has de fer és posar-te a tu en primer lloc, en base a tot la resta, en base a la feina, als amics, als fills, als estudis. Quan sàpigues que el més important és donar-te amor a tu mateix, tot la resta passarà a segon pla”.

“El problema és que la gent no s’estima. Quan la gent aprèn a estimar-se, la disciplina no costa. Quan fas el que has de fer a favor de la teva pròpia cura, de la teva pròpia voluntat, no costa. El que passa és que ens han criat en la complaença. Coses com anar al gimnàs o anar a passejar semblen una feina i, és clar, ens cansem. Però cansar-se no és dolent. La gent confon el que ha de fer i donar-se amor amb donar-se plaer”.

“La nit, just quan està a punt de fer-se de dia, és quan és més fosca. El dolor és obligatori, però el patiment és opcional. Un pateix perquè «vol patir». Si pots controlar la qualitat dels teus pensaments, tot la resta canviarà. No serveix de res fustigar-se. Si canvies la fustigació per «sóc el millor» i et parles bé, et dones afecte, et dones amor i prens consciència del que et passa, tot canviarà. El que necessites és alliberar-te dels teus pensaments, que són el teu pitjor enemic. Ja ho diuen: «la major victòria a la vida és vèncer-se a un mateix»”.

“El periodista sol ser una persona que té consciència i humanitat, que treballa amb informació d’un caràcter sensible i la seva obligació és intentar mostrar la veritat. La seva veritat del món. Però és clar, «què hi ha cap endins?». Hi ha professions –i el periodisme n’és una– en què s’està acostumat a viure cap enfora, a explicar als altres, a parlar als altres. Un periodista fa, potser, milions de preguntes al llarg de la seva vida, però ara ve la qüestió: «quantes pot respondre de si mateix?». Tothom hauria de fer una presa de contacte amb les seves emocions i plantejar-se qui és, per què fa el que fa i quina és la necessitat que té que els altres sàpiguen aquesta veritat”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Autor d’una obra extensa i diversa, Carrión ha publicat novel·les com Los muertos, Los huérfanos, Los turistas i Los difuntos, reunides sota el títol Las huellas, així com assaigs narratius que exploren la relació entre lectura, espai i societat —entre ells Librerías, Contra Amazon, Teleshakespeare, Lo viral o Todos los museos son novelas de ciencia ficción. També ha conreat la narrativa gràfica amb títols de no-ficció com Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, Gótico o Warburg & Beach, en col·laboració amb diversos il·lustradors.

El seu treball s’estén més enllà del paper: és creador i narrador de pòdcasts com Solaris, assaigs sonors o Ecos, que combinen pensament crític i experimentació sonora. La seva obra ha estat traduïda a més de quinze idiomes i reconeguda amb diversos premis, com el Premi de No-ficció de la Cambra del Llibre de Barcelona (2020) o el Premi Internacional d’Assaig Ciutat de Barcelona (2022). Carrión representa una de les veus més destacades de la narrativa híbrida i el pensament cultural contemporani en llengua castellana.

La sessió, que serà moderada per Santiago Tejedor, ens permetrà reflexionar sobre el valor del testimoni i la narrativa personal, i l’exploració de com les històries s’expressen i es transformen a través de diferents formats i mitjans, des dels llibres tradicionals fins a les pantalles digitals. Les persones interessades a participar-hi o a obtenir més informació poden inscriure’s a través de l’enllaç oficial o contactar mitjançant el correu: g.comunicacio.educacio@uab.cat.

La conferència formarà part de “El Gran Diálogo”, una sèrie de 14 trobades virtuals destinades a promoure l’intercanvi d’idees i la col·laboració en temes clau per a l’educació i la societat contemporània. Aquesta iniciativa, liderada pel Gabinet sota la direcció de Santiago Tejedor, compta amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte busca reunir més de 1.200 estudiants, 100 professors i 200 actors socials procedents de 12 universitats i més de 10 països d’Iberoamèrica. “El Gran Diálogo” pretén ser un espai de reflexió activa i col·laborativa, orientat a generar solucions per als reptes educatius i socials del segle XXI i està compost, al seu torn, per dos projectes principals:

Pandemials: No estàs sol! aborda la gestió de la solitud en l’àmbit universitari, un fenomen creixent en l’era digital. A través d’aquests diàlegs, es tractaran temes com l’ansietat, l’autocura i els reptes de l’empatia i la comunicació digital, amb l’objectiu de desestigmatitzar la solitud i promoure el suport mutu.

Planeta Campus: Paraules d’impacte que construeixen i creen convida a reflexionar sobre temes com la sostenibilitat, l’humanisme digital i la cultura de pau. El projecte busca enfortir la relació entre les universitats i la societat mitjançant un debat interdisciplinari.

Aquesta sèrie de trobades prometen ser una oportunitat única per enfortir llaços entre diferents comunitats acadèmiques i socials, promovent un diàleg global per construir un futur més inclusiu i sostenible.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre com millorar el benestar d’estudiants i docents, especialment en un context marcat per l’auge de les noves tecnologies.

La Sonia Livingstone és professora de Psicologia Social al Departament de Mitjans i Comunicacions de la London School of Economics and Political Science (LSE). La seva trajectòria com a investigadora se centra en els drets de la infància a l’era digital, analitzant com nens, nenes i adolescents accedeixen, utilitzen i comprenen les tecnologies en les seves vides quotidianes. Ha liderat nombrosos estudis internacionals sobre alfabetització digital, parentalitat i seguretat en línia, i col·labora activament amb organitzacions com UNICEF, UNESCO, la Comissió Europea i el Consell d’Europa.

Ha publicat més de vint llibres, entre els quals destaquen Parenting for a Digital Future: How Hopes and Fears about Technology Shape Children’s Lives (2020) i The Class: Living and Learning in the Digital Age (2016), ambdós basats en investigacions etnogràfiques sobre l’impacte del digital en l’àmbit familiar i educatiu. Comparteix també les seves reflexions i descobriments al blog Parenting for a Digital Future, adreçat a famílies, docents i responsables polítics.

Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, la Sonia va compartir diverses reflexions sobre la importància de restar presents a l’aula, acompanyar els alumnes i buscar l’equilibri entre les eines tecnològiques i l’acostament humà. A continuació, en destaquem algunes:

“Ara, allò digital no només impregna el nostre oci, sinó també les nostres relacions, la nostra educació, la nostra vida laboral, la nostra vida política i democràtica, les nostres relacions personals més íntimes. Ho impregna tot. I així, allò que abans pertanyia a l’esfera pública, com la nostra vida democràtica, o allò que abans estava a l’esfera privada, com les nostres relacions personals, ara es troba a l’esfera comercial. I crec, realment, que estem arribant al límit del que es pot esperar que les persones entenguin, o fins i tot aspirar a comprendre”.

“Estem vivint una crisi global de salut mental i hem de reconèixer que, si dissenyem la nostra tecnologia, la nostra educació i la nostra regulació per a usuaris «típics», potser no estem atenent les necessitats dels qui són més vulnerables. I podem empitjorar les coses perquè abordem allò «típic» d’una manera que sovint privilegia aquells que saben més, aquells que estan més ben preparats per aprofitar l’educació, aquells que són més ben compresos pels reguladors, aquells que, en definitiva, resulten més desitjables per a les empreses tecnològiques i, per tant, els productes es dissenyen per a ells. Així, tot està d’alguna manera orientat cap als ja afavorits, i a nosaltres ens agradaria centrar-nos també en els vulnerables”.

“L’entorn digital crea nous tipus de vulnerabilitats: genera, fomenta o exigeix que les persones desenvolupin noves formes de coneixement, que poden o no resultar inspiradores, però que són, en certa manera, necessàries per poder afrontar la situació. I crea nous tipus de desigualtats dins de la població, ja que ens acostem a aquests entorns digitals des de possibilitats molt diferents”.

“Crec certament que un dels problemes amb l’argument de l’alfabetització mediàtica és que, d’alguna manera, esperàvem que els educadors donessin suport als infants i, quan no van poder aprendre-ho tot amb la suficient rapidesa, en cert sentit ens vam rendir. Tot i així, continuem volent educar els infants, continuem necessitant que comprenguin aquest món digital. No crec que puguem «apagar-lo» així que, en algun moment, han d’aprendre, han d’entendre, i nosaltres hem de regular”.

“Podem veure que les xarxes socials són quelcom del que els mateixos infants perceben grans beneficis i també grans riscos. Però no sabem com gestionar aquest equilibri. I podem veure que cal alguna cosa. I podem veure que els pares estan preocupats, però el que sabem després de dècades d’investigació sobre la mediació parental és que, quan els pares comencen a ser restrictius i punitius, els seus fills s’amaguen i fan altres coses en un altre lloc. En canvi, quan els pares són facilitadors, oberts i confiats, tot va molt millor, i els infants es tornen més savis i resilients. Però no existeix una solució única i perfecta que serveixi per a tothom”.

“Moltes de les normatives actuals giren al voltant de controlar la tecnologia, controlar els educadors, controlar els infants, i això s’està tornant cada vegada més restrictiu. Potser pot ajudar a curt termini, però sospito que, d’alguna manera, acabarà fent-se servir en contra nostra. El que volem són infants i joves que puguin fixar-se metes, tornar-se resilients davant el món real i afrontar les coses de manera creativa, enginyosa i diferenciada. Per descomptat, les possibilitats de ser lliures en un món sense seguretat no serveixen de res. Però si estàs tan segur que no et pots moure, ni fer res, ni anar enlloc, això tampoc serveix de res. Tots sabem com mantenir els nostres fills segurs, però encara no sabem gaire bé com aconseguir que prosperin”.

“Jo, com molts altres, diríem que l’educació que construeix una relació oberta i de confiança a l’aula, on els infants se senten empoderats per indagar, ser curiosos i desenvolupar la seva comprensió crítica i creativa, és la millor forma d’educació”.

“Probablement no es permet portar gossos a l’aula, però no veiem titulars nacionals dient que es prohibeixen els gossos a classe. Hi ha quelcom al voltant dels smartphones que ha generat aquest discurs punitiu de prohibicions. Crec que podem parlar sobre el que és apropiat a l’aula i el que es necessita per a l’aprenentatge sense recórrer a un llenguatge de prohibició, càstig i judici”.

“Si pensem que el dispositiu per si sol és la solució i aleshores deixem d’ensenyar, deixem d’asseure’ns amb l’infant, deixem de decidir què conté el dispositiu i desapareixem de la sala, sí: això reduirà la comprensió lectora. Però si recordem que un dispositiu és part d’un ecosistema, que inclou els educadors, la criança i té en compte les relacions, i si pensem en la qualitat del que apareix a la pantalla, en com interactuen els infants amb això i en quins infants ho necessiten en quin moment, pot ser útil i no diferenciar-se en res d’un llibre. A més, hauríem de recordar que hi ha molts infants que no troben els llibres tan intuïtius o fàcils, que n’hi ha molts que no tenen ni tan sols un llibre a casa, i molts tampoc senten l’escola com un espai d’aprenentatge útil o constructiu”.

“Ara els pregunto tot el temps als joves si són optimistes sobre el futur. I molt sovint diuen que sí. I em sorprèn, perquè estic envoltada d’adults que es tornen cada vegada més pessimistes. Ells, en canvi, tenen optimisme, i no es conformen que el món continuï sent com ha estat fins ara. Volen que sigui millor. Volen que sigui bo. I crec que aquesta és una molt bona raó per intentar escoltar els joves perquè, encara que tinguem bons valors, bones tècniques de recerca i bones polítiques, també tenim una mena d’interès a mantenir les coses com han estat sempre. I això potser no és el millor per a ells”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre la importància del periodisme narratiu, el storytelling i el relat humà en un context dominat per les pantalles, la immediatesa digital i els algoritmes.

Carolina Reymúndez és llicenciada en Ciències de la Comunicació i compta amb més de 15 anys de trajectòria com a periodista de viatges, durant els quals ha publicat en mitjans com La Nación (Argentina), La Tercera (Xile), El Universal (Mèxic), Vogue o Altaïr Magazine.

A més, ha editat els llibres El millor treball del món (Südpol, 2013), Ulls d’obsidiana (Ediciones B Mèxic, 2014), Veureu coses extraordinàries (Periplo, 2018) i Milions de passos (Geoplaneta, 2021). El seu enfocament periodístic es caracteritza per una mirada profunda i reflexiva sobre les destinacions, allunyant-se del turisme superficial per explorar les històries humanes i culturals que les enriqueixen.

Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, la Carolina va compartir diverses reflexions sobre la importància d’estar present en el viatge i la seva recerca del relat humà. A continuació, en destaquem algunes:

“Vaig escriure un article per a la revista Altaïr en què em referia a la indústria turística com una bèstia mutant que s’alimenta de tot. Una bèstia omnívora que es nodreix d’un camp de concentració, d’un cementiri, d’un favela tour a Rio de Janeiro. Tot és digne de ser un producte turístic. Aquesta bèstia tan grossa i gran i plena de dòlars —perquè el turisme és un negoci milionari— estava estesa al terra, ferida de mort, i no sabíem si es recuperaria, però es va recuperar. Va passar la pandèmia, vam poder tornar a viatjar i ja som en nivells prepandèmics. El nombre de turistes va tornar a ser com abans i ja estem tornant a sobre-turistificar les ciutats”.

“Un tret d’aquest moment és la competència per l’atenció. Hi ha una competència ferotge i l’atenció és fragmentada. Fa aproximadament un mes vaig començar a fer un newsletter. Li vaig demanar a un amic si podia llegir-me-la. Són posts de quatre minuts de lectura. I li dic: «Ja ho has llegit?» I em diu: «Ho he llegit una mica.» Com ‘una mica’? Què vol dir llegir una mica? I després me’n vaig adonar que, en el fons, és un moment en què llegim així: llegim entre tasques, llegim fragmentadament, llegim una mica”.

“Crec que és un moment, aquesta era de les pantalles, plena de possibilitats. És un moment que demana imaginació, en què es poden fer moltes coses i en què cal estar alerta i trobar els focus que volem per poder narrar”.

“De viatjar en ve alguna cosa en el meu ADN. És la meva manera d’entendre el món, de comprendre, de trobar-me amb altres persones. Viatjar i tornar per explicar-ho, i tornar perquè altres puguin conèixer aquella dona que viu sola en un lloc fronterer, o una altra persona que cada matí porta les seves cabres al corral i conèixer aquestes persones que són gent de peu, que no són famoses. M’agrada parlar amb elles, poder entrevistar-les, conèixer-les i comunicar sobre aquestes persones”.

“Crec que tinc una tècnica que considero, a hores d’ara, un superpoder. És una cosa bastant senzilla i alhora no tant: és estar allà, estar present al lloc on he viatjat. Estar allà amb el cor, amb el cap, estar allà de veritat, no estar tot el temps mirant el mòbil a veure si puc estar en un altre lloc responent missatges o veient si arribo aviat a l’hotel per fer un altre treball que haig de fer. Estar allà amb el cap, estar allà…”

“El viatge cal produir-lo una mica per, com a mínim, tenir recorreguts pensats, però després hi ha coses que arriben allà al lloc. Jo estic allà amb esperit de recol·lector. Això et porta temps, estar connectada amb el viatge. Jo podria haver fet els atractius principals i sortiria un article decent, però crec que és moment de buscar alguna cosa més. De poder buscar històries humanes. En aquestes històries humanes crec que està la diferència”.

“M’agrada això d’entrar i sortir dels territoris. Crec que cal conèixer per comprendre. La pau es fa d’aquestes coses, d’aquests moments compartits i d’aquest enteniment i d’aquesta amistat entre persones que són diferents, que no es coneixen i que potser no es tornaran a veure”.

“Avui no m’imagino un article de viatges en tercera persona, perquè crec que la primera persona aporta l’experiència i dóna veracitat al que explico. Crec que una manera d’adaptació ara és fer participar el lector del que està passant”.

“Ens posen davant dels generadors de contingut i jo penso que, en el fons, no és un enfrontament. Et dic: es poden trobar coses molt interessants fetes per generadors de contingut. Però n’hi ha alguns que tenen un enfocament del viatge que és gairebé pornogràfic perquè es mostra absolutament tot, tot està a la vista, no es guarda res per al misteri, no hi ha vel que cobreixi el lloc. Però no hi ha cap capa de sentit. No hi ha relleu. Crec que es pot buscar la diferència, fer una altra cosa… també en vídeos es poden fer coses al·lucinants. Depèn de l’enfocament amb què un ho faci, de la profunditat amb què ho faci”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Carlota Bruna és graduada en Nutrició Humana i Dietètica, però centra la seva tasca en la divulgació sobre sostenibilitat, protecció de la biodiversitat i hàbits de vida conscients. Ha publicat dos llibres i ha estat inclosa a la llista Forbes 30 under 30 com una de les joves més influents en l’àmbit de l’activisme mediambiental i la comunicació digital.

A més, és ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima i ha col·laborat amb institucions i mitjans com National Geographic, RTVE o Greenpeace. També és cofundadora d’Acción Océanos, una organització dedicada a la conservació marina. Actualment, presenta el programa de Televisió Espanyola «La vuelta a la España digital», on ens descobreix com la tecnologia està transformant la lluita contra el canvi climàtic a Espanya.

Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, la Carlota va compartir diverses reflexions sobre la dificultat de comunicar temes de sostenibilitat i la urgència d’iniciar accions que produeixin canvis reals. A continuació, en destaquem algunes:

“Sóc una profunda enamorada de la Terra i això m’ha portat a viatjar pel món i a denunciar que la crisi climàtica és una amenaça real, que no és un gràfic en una revista, no és una cosa que passarà en el futur, és una cosa que està passant ara i ho he pogut veure en moltíssimes parts del món”.

“Per a mi, la comunicació és molt important i intento fer-la sempre des de la inspiració, mai assenyalant algú i dient «tu en tens la culpa» o jutjant. Crec que comunicar d’una manera que inspiri és com plantar llavoretes, potser no totes germinaran, però algunes acabaran fent-ho, canviaran hàbits, canviaran vides i això és una mica el que intento fer: plantar aquestes llavoretes per transformar aquestes emocions en accions, que és el que necessita el nostre planeta ara mateix”.

“Costa moltíssim mantenir-se optimista. Jo crec que és un acte de rebel·lia molt gran. Dic que sóc optimista a estones. Crec que qui sigui optimista tot el dia no sap la gravetat de la situació en què ens trobem, però intento ser-ho perquè estimo massa aquest planeta. Una de les coses que no em deixa dormir és pensar que la crisi climàtica no ens afecta a tots per igual, sinó que afecta més les poblacions més vulnerables, països del sud global, que persones com jo que vivim a Barcelona. Però si no sóc optimista, no puc lluitar prou com per intentar canviar res. Si penses que tot està perdut, és molt fàcil quedar-se al sofà i no fer res”.

“A les xarxes socials puc expressar exactament el que penso, sense censura, i és veritat que he rebut moltes crítiques, fins i tot d’alguna institució dient-me «compte amb qui et fiques». Hi ha màfies al darrere, hi ha gent molt poderosa que vetlla per certs interessos i sí que he rebut tocs d’atenció. Però jo sempre dic que, si ets activista i no reps hate o tocs d’atenció, és que no ho estàs fent prou bé perquè cal enfrontar-se a moltes coses d’aquest sistema que estan malament. Per a mi, intentar fer justícia climàtica és el més important”.

“Es pot canviar el món a través de les xarxes socials? Jo crec que canviar el món no, però canviar moltes persones sí. Una de les coses que més m’agrada és quan algú s’acosta al carrer i em diu: «gràcies a aquest contingut he canviat la meva manera de menjar o de consumir». I canviant a poc a poc les ments, al final sí que es canvia el món. Jo sola potser no faré res, però he viatjat molt i puc dir que la majoria de gent és bona i vol cuidar el món. El que passa és que «els dolents» fan molt més soroll”.

“És diferent ser activista climàtic a Espanya que ser-ho a Colòmbia, per exemple. Hi ha indígenes a l’Amazònia que, per interessos econòmics de les empreses petrolieres, no poden desenvolupar el seu activisme perquè les seves famílies estan amenaçades de mort. Penso que és un acte molt més heroic ser activista climàtic en aquests casos que en el meu”.

“És important tornar a l’evidència científica. A vegades sembla que retrocedim amb les notícies falses, però cal escoltar una mica la ciència i els científics. És més fàcil que complicat, però tot són interessos econòmics i aquests són els que ho compliquen més”.

“Quan et trobes amb algú que és negacionista o a qui no li importen gens els animals, costa molt a vegades tenir un diàleg productiu i fructífer i canviar una mica el seu punt de vista. És una cosa que no es pot fer només amb una conversa. La Jane Goodall va ser qui em va dir que calia fer-ho a través de les històries i amb el cor. Pensant en l’altra persona, en què la mou, en què creus que la motiva a la vida… Cal generar empatia des de la inspiració i amb els actes. Crec que la millor manera de liderar alguna cosa és a través de l’acció i de l’exemple”.

“Per molt que els governs i les grans empreses tinguin la major part de la responsabilitat en la crisi climàtica i en tot el que està passant al món, no ens podem quedar de braços plegats esperant que ells facin lleis o canviïn perquè nosaltres actuem. Tenim moltíssim poder i una de les coses que m’encanten, que també diu la Jane Goodall, és que cada dia fem una diferència, però hem de decidir quin tipus de diferència volem fer. Cada vegada que comprem, cada vegada que mengem, estem votant el món en què volem viure”.

“He estat molt de temps lluitant contra certes tradicions amb animals d’aquí, d’Espanya. Són coses que estan tan arrelades i són tan familiars i sentimentals, que quan parles amb la gent, s’ho prenen molt personal perquè pensen que t’estàs ficant amb el seu mode de vida. El més bàsic és no participar-hi i després crear consciència a poc a poc al teu voltant. A partir d’aquí es van canviant les tradicions, però sí que costa molt”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.