Aquesta sessió en anglès, que estarà moderada per les investigadores Cristina Pulido i Gemma Martínez, permetrà reflexionar sobre algunes pràctiques per millorar el benestar d’estudiants i docents, especialment en un context marcat per l’auge de les noves tecnologies. Les persones interessades a participar o a obtenir més informació poden inscriure’s mitjançant l’enllaç oficial o contactar a través del correu: g.comunicacio.educacio@uab.cat

La conferència formarà part de “El Gran Diálogo”, una sèrie de 14 trobades virtuals destinades a promoure l’intercanvi d’idees i la col·laboració en temes clau per a l’educació i la societat contemporània. Aquesta iniciativa, liderada pel Gabinet sota la direcció de Santiago Tejedor, compta amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte busca reunir més de 1.200 estudiants, 100 professors i 200 actors socials procedents de 12 universitats i més de 10 països d’Iberoamèrica. “El Gran Diálogo” pretén ser un espai de reflexió activa i col·laborativa, orientat a generar solucions per als reptes educatius i socials del segle XXI i està compost, al seu torn, per dos projectes principals:

Pandemials: No estàs sol! aborda la gestió de la solitud en l’àmbit universitari, un fenomen creixent en l’era digital. A través d’aquests diàlegs, es tractaran temes com l’ansietat, l’autocura i els reptes de l’empatia i la comunicació digital, amb l’objectiu de desestigmatitzar la solitud i promoure el suport mutu.

Planeta Campus: Paraules d’impacte que construeixen i creen convida a reflexionar sobre temes com la sostenibilitat, l’humanisme digital i la cultura de pau. El projecte busca enfortir la relació entre les universitats i la societat mitjançant un debat interdisciplinari.

Aquesta sèrie de trobades prometen ser una oportunitat única per enfortir llaços entre diferents comunitats acadèmiques i socials, promovent un diàleg global per construir un futur més inclusiu i sostenible.

A la sessió amb la Sonia Livingstone, li seguiran conferències a càrrec de la Mayte Carrasco i el Christian Abelaira, que ens parlaran sobre la por i sobre aprendre a escoltar-se a un mateix, respectivament. Pots trobar tota la informació a la pàgina web oficial de ‘El Gran Diàleg’ i inscriure’t mitjançant el següent formulari.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Ha publicat més de vint llibres, entre els quals destaquen Parenting for a Digital Future: How Hopes and Fears about Technology Shape Children’s Lives (2020) i The Class: Living and Learning in the Digital Age (2016), ambdós basats en investigacions etnogràfiques sobre l’impacte del digital en l’àmbit familiar i educatiu. També comparteix les seves reflexions i descobertes al blog Parenting for a Digital Future, adreçat a famílies, docents i responsables polítics.

Per la seva contribució a la recerca en comunicació i a la promoció de la seguretat infantil a internet, Livingstone va ser nomenada Oficial de l’Orde de l’Imperi Britànic (OBE) l’any 2014. També és membre de la British Academy, de l’Academy of Social Sciences, de la British Psychological Society i expresidenta de la International Communication Association. La seva carrera acadèmica ha estat reconeguda amb diversos guardons, inclòs l’Outstanding Achievement Award de la International Communication Association i el David Swanson Award for Service de la mateixa entitat. Actualment, continua combinant docència, recerca i divulgació amb un ferm compromís per empoderar la infància a l’era digital.

El Luis Suárez es va llicenciar en Ciències Biològiques i es va especialitzar en zoologia a la Universitat Complutense de Madrid. Va ser membre fundador de l’Associació HAVELDA (1991), una petita ONG dedicada a l’educació ambiental, la investigació i la conservació de la natura. L’any 1998 es va incorporar a l’equip de WWF Espanya i, des de llavors, ha ocupat diversos càrrecs dins de l’organització. Actualment, exerceix com a coordinador del Departament de Conservació i les seves principals funcions són donar suport a la direcció del departament, impulsar i coordinar l’acció política i coordinar, juntament amb el departament de Comunicació, les grans campanyes de WWF. Des de l’any 2012, representa també la xarxa europea de WWF a la Plataforma Europea per a la coexistència i els grans carnívors, impulsada per la Comissió Europea. És també membre de la Iniciativa de Grans Carnívors a Europa, un grup d’especialistes de la UICN que treballen per a la conservació de les cinc espècies de grans carnívors a Europa.

Durant aquesta sessió de «El Gran Diálogo», el zoòleg va compartir diverses reflexions sobre la importància de cuidar la natura i les espècies animals, i la seva relació amb la pandèmia de la COVID-19. A continuació, us en deixem algunes:

«Està a punt de fer cinc anys de la terrible pandèmia de la Covid-19. Va ser aleshores quan vam comprendre la importància de la natura i dels éssers vius. En primer lloc, perquè era un lloc que trobàvem a faltar, que ens donava pau, que ens donava tranquil·litat, però també perquè vam entendre la relació que hi havia entre cuidar la natura i defensar-nos de futures pandèmies, perquè estaven íntimament relacionades una cosa amb l’altra».

«La natura ens aporta moltes coses: és un espai d’esbarjo, de gaudi, és un lloc que ens aporta elements que pomposament anomenem serveis ecosistèmics: coses tan bàsiques, elements tan vitals com pot ser l’aigua, l’aigua que necessitem per viure, per als nostres cultius, per dutxar-nos i rentar-nos, però també elements increïbles com poden ser els pol·linitzadors, dels quals depenem perquè les plantes es reprodueixin i, per tant, ens puguin donar aliments».

«És fonamental impulsar una transició cap a les energies renovables que sigui respectuosa amb la biodiversitat, per tal que no es destrueixi en instal·lar aquestes plantes renovables».

«La manera com produïm i consumim aliments té un impacte enorme a tot el planeta. És clau fomentar productes de proximitat, ecològics i sostenibles».

«La conservació i restauració dels aiguamolls és una de les grans batalles, perquè aquests ecosistemes són essencials per a la biodiversitat i cada vegada són més escassos. A Espanya no només es consumeix aigua per sobre de les nostres possibilitats, sinó que molta es consumeix de manera il·legal. Cal treballar en la planificació perquè els rius portin aquests cabals mínims que garanteixin que hi hagi vida als rius, que hi hagi espècies i que arribin a aquests aiguamolls».

«La desforestació importada és un gran problema: hem de garantir que els productes que entren a la Unió Europea no provoquin la destrucció de boscos als països d’origen. Que la carn, la soja, el cacau o el cafè, per exemple, no hagin destruït boscos o selves amazòniques per a la seva producció».

«En la lluita contra el canvi climàtic, la velocitat del canvi és clau. S’està produint, però hem de continuar empenyent perquè passi més de pressa».

«És important equilibrar el discurs: reconèixer els problemes ambientals sense caure en el pessimisme absolut, mostrant que hi ha solucions i avenços reals».

«Després de gairebé tres dècades en la conservació de la natura, he vist un canvi d’actitud en la societat, les empreses i les persones. Per descomptat que hi ha greenwashing i per descomptat que hi ha interessos econòmics, i les empreses moltes vegades no canvien només perquè els ve de gust o perquè s’ho creuen, sinó perquè els interessa econòmicament, però el canvi s’està produint. El canvi és possible».

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

La Cristina Pulido és Doctora en Comunicació, Art i Educació per la Universitat de Barcelona i professora Serra Húnter del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, forma part de l’equip de direcció del mateix Departament, així com de l’equip d’investigació del Gabinet de Comunicació i Educació de la mateixa universitat. És també directora de la Revista Anàlisi i, des dels seus inicis, ha publicat en revistes científiques i llibres d’editorials de prestigi, i ha participat en activitats de transferència per a la promoció del diàleg entre ciència i societat.

L’Ainara Larrondo, per la seva banda, és Doctora en Periodisme i posseeix un Màster en Història Contemporània per la Universitat del País Basc (UPV/EHU), a més d’exercir com a professora titular al Departament de Periodisme de la mateixa universitat. Actualment, és coordinadora del Grau en Periodisme de la UPV/EHU. Ha treballat com a investigadora i professora visitant en diverses universitats d’Europa com la Universitat de Glasgow o la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, entre moltes altres. Té experiència com a docent en euskera, castellà i anglès en assignatures de Grau relacionades amb la redacció periodística (Gèneres informatius, Gèneres d’opinió, Reporterisme, Redacció i creació de continguts web) i altres temàtiques com Introducció al Ciberperiodisme, Deontologia i professió periodística i Tecnologia dels mitjans impresos.

Finalment, el Javier Luque és llicenciat en Periodisme i Psicologia per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i compta amb un Màster en Periodisme Internacional per la Universitat de Cardiff. Actualment exerceix com a responsable de Mitjans Digitals i Protecció Online a l’Institut Internacional de la Premsa (IPI) a Viena. És expert en desinformació, violència en línia i comunicacions digitals, i compta amb una àmplia experiència en explicar històries atractives, mobilitzar eficaçment en línia i desenvolupar estratègies de mitjans orgànics i de pagament basades en dades per impulsar el compromís i el creixement.

Durant aquesta sessió de ‘El Gran Diálogo’, els tres investigadors van compartir diverses reflexions sobre la conciliació laboral, les campanyes de desprestigi, la cura i el benestar, i la lluita contra la violència de gènere dins del sector periodístic. A continuació, us en compartim algunes:

Ainara Larrondo:

«El benestar és una qüestió multidimensional, un tema que s’enriqueix de perspectives individuals i de perspectives compartides, de perspectives globals, i que depèn molt també d’un mateix, d’una mateixa i del que ens envolta. En l’àmbit del periodisme, també depèn molt del reconeixement salarial, del reconeixement de les capacitats que demostren els i les periodistes en el desenvolupament de diferents tasques, i també del reconeixement de l’audiència envers la tasca que es realitza».

«La conciliació suposa la posada en marxa de mesures per equilibrar els temps dedicats a la família, a la vida personal i els temps dedicats a la professió».

«La conciliació té una gran càrrega cultural i una gran càrrega educativa. Això s’està veient en les generacions més joves, en les quals sí que es percep una sensibilitat especial per trobar aquest equilibri entre l’àmbit professional i l’àmbit personal. Dins la professió (periodística), la qüestió de la conciliació ha quedat de vegades invisibilitzada en la reclamació o reivindicació d’altres problemàtiques també vinculades a la perspectiva de gènere, com pot ser la bretxa salarial, l’assetjament, el sexisme o les qüestions relacionades amb el sostre de vidre».

«El periodisme té un clar component vocacional que té molt a veure amb la dedicació professional, amb la capacitació, amb la professionalitat, etc. I de vegades el terme conciliació es relaciona amb la no dedicació professional i, per tant, amb la no professionalització. Això pot arribar a afectar les carreres professionals i, en aquest sentit, també estaríem parlant d’un sostre de vidre».

Javier Luque:

«L’assetjament a les xarxes socials i l’impacte que té en el benestar dels i les periodistes implica no només el gènere, sinó també la raça, la creença, l’ètnia i altres factors. Són capes que s’afegeixen a l’impacte i al peatge emocional que aquest tipus de campanyes tenen en les companyes i els companys. És multidimensional, hi ha un factor que inclou la pressió política externa, però també una pressió interna dins de les pròpies redaccions i, a nivell individual, quin espai ens donem per respirar».

«No existeix, de manera general, una cultura de seguretat dins de les redaccions. Encara avui dia, els i les periodistes treballem d’una manera en què s’assumeix que les amenaces a les xarxes socials i les campanyes d’assetjament formen part de la professió. Això està arrelat en la nostra cultura i és el primer que hem de canviar. Si no es canvia, si no fem res per canviar aquesta cultura, qualsevol dels protocols, mesures o sistemes que implantem no serviran absolutament de res. I aquesta cultura i aquest protocol han de tenir una cosa molt clara: la persona ha d’estar al centre».

«Anem a normalitzar aquesta conversa (sobre l’assetjament). Adoptant totes aquestes mesures de normalització, el que crees és una cultura en què els i les periodistes se senten empoderats per fer un pas endavant i dir: escolta, a mi això m’està passant i tinc un problema. Tot això no funciona si no hi ha comunicació, si no hi ha un hàbit dins de les redaccions que doni oportunitat i espai a les persones per informar sobre l’impacte que tenen aquestes paraules».

«El valor màxim d’un periodista és la seva paraula. Si desacrediten la nostra paraula, desacrediten tota la nostra feina. I moltes de les campanyes d’odi tenen com a objectiu desacreditar la nostra paraula».

Cristina Pulido:

«Si no cuidem aquesta cultura organitzativa on hi hagi una tolerància zero envers qualsevol tipus d’assetjament, on hi hagi una cura de les persones, on hi hagi conciliació, etc., quan haguem de fer treballs periodístics de prevenció de la violència de gènere, o sobre un cas d’assetjament sexual, o de menors, o d’igualtat… no podrem fer una bona feina».

«En diferents investigacions que hem realitzat, hem vist que les dones periodistes, per exemple, no només reben assetjament dins del mateix equip de redacció, sinó també assetjament per part de la font, de la persona que han anat a entrevistar, assetjament a les xarxes socials… és un cercle de violència tan fort que a moltes els impedeix continuar exercint la seva professió i després els afecta psicològicament».

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Isabel Allende va néixer l’any 1942, al Perú, però va passar la primera part de la seva infància a Xile. Després del cop militar de 1973, es va exiliar a Veneçuela i des del 1987 viu a Califòrnia (Estats Units). Va iniciar la seva carrera literària en el periodisme, a Xile. Més tard, la seva primera novel·la, La casa de los espiritus (1982), es convertiria -gairebé instantàniament- en un dels títols mítics de la literatura llatinoamericana. A aquesta obra la seguirien moltes altres, totes les quals han estat èxits internacionals tant en vendes com en crítica.

La seva obra ha estat traduïda a quaranta idiomes i ha venut més de setanta milions d’exemplars, essent una de les escriptores més venudes en llengua espanyola. En el seu haver, compta amb més de seixanta premis internacionals, entre ells el Premi Nacional de Literatura de Xile, el Premi Hans Christian Andersen per la seva trilogia “Memorias del Águila y del Jaguar” i la Medalla de la Llibertat dels Estats Units, la distinció civil més alta del país nord-americà. El 2018, Allende es va convertir, a més, en la primera escriptora en llengua espanyola guardonada amb la medalla d’honor del National Book Award pel seu gran aportament al món de les lletres.

Durant la tercera sessió de El Gran Diálogo, l’autora va compartir diverses reflexions sobre el poder de les històries, la importància de la lectura, el seu procés creatiu, la relació entre literatura i periodisme, la implosió de la intel·ligència artificial i com la tecnologia podria impactar en les arts. A continuació, us en deixem algunes:

“Jo no en sé res, de literatura. Quan vaig escriure La casa dels esperits, la primera persona que em va entrevistar a Madrid arran del llibre va ser un crític que em va preguntar si li podia explicar l’estructura cíclica de la novel·la. Jo creia que les estructures eren per als edificis i que cíclica era la menstruació. Si em preguntes què és estructura, penso que és un munt d’ossos solts que estan per allà tirats i jo els he d’agafar i intentar donar-los alguna forma perquè quedin bonics. Com s’encaixen, no t’ho podria dir”.

“La meva mare i jo ens hem intercanviat més de 24.000 cartes al llarg de la nostra vida. Ella m’escrivia, diàriament, cartes fetes a mà, amb una cal·ligrafia perfecta, sense cap falta d’ortografia i sense cap taca de tinta. Pàgines on ella no dubtava i escrivia frases perfectes. Això s’ha perdut”.

“Per a mi, el procés d’escriptura té un element d’intuïció, de premonició, d’instint. És un procés molt orgànic, més que intel·lectual. És com obrir-se una vena i deixar que surti tot allò que ha de sortir. És similar al de l’home i la dona més primitius, que es trobaven en una cova al voltant d’un foc, i amb les primeres paraules que podien articular, ja estaven explicant històries”.

“L’escriptura preserva la memòria, transmet informació, eleva la ment i, a més, ens distreu, ens uneix com a comunitat”.

“Les emocions humanes són ben poques. Es compten amb els dits de les mans. Si penses en les històries que recordem, són sempre a propòsit de relacions humanes i d’emocions. La resta pot canviar, és cultural. Però l’essència de Romeu i Julieta servia fa 500 anys i continua servint avui en dia. La pots reformular de moltes maneres, però la història d’amor no canvia. I aquestes emocions bàsiques que ens fan a tots humans és sobre el que jo escric”.

“Tot el que vaig aprendre en el periodisme em serveix. Com conduir una entrevista i treure-li a l’entrevistat el que no et vol dir. Com atrapar el teu lector en les primeres línies perquè no se’n vagi a una altra història de la mateixa pàgina. Com treballar sota pressió, posant-me sempre unes dates límit. Com treballar en qualsevol circumstància. I, sobretot, com investigar. Com cercar una informació, verificar que sigui correcta. Això és fonamental. Jo agraeixo molt al periodisme, crec que és el millor entrenament per a la literatura. El que més costa és fer aquest salt a la llibertat. El moment de «ara faré el que em doni la gana»”.

“Crec que estem en els inicis d’aquesta tecnologia (la IA), però sí que crec que és possible que, en certa mesura, substitueixi l’escriptor. No sé si en altres arts, però sí en la literatura. De moment, però, es pot detectar quan les coses han estat escrites per intel·ligència artificial, perquè no tenen emoció. Són com toves. Però crec que això es corregirà i arribarà un moment en què també serà possible que soni completament humà. Aleshores, per sort, jo ja estaré morta. Us tocarà a vosaltres veure com us les arregleu”.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

Aquesta sessió, que estarà moderada per l’investigador del Gabinet, David Rull, i el periodista Aldo Enrique Romero, permetrà reflexionar sobre la importància del periodisme narratiu, el storytelling i el relat humà en un context dominat per les pantalles, la immediatesa digital i els algoritmes. Les persones interessades a participar-hi o a obtenir-ne més informació poden inscriure’s a través de l’enllaç oficial o contactar mitjançant el correu: g.comunicacio.educacio@uab.cat.

La conferència formarà part de “El Gran Diálogo”, una sèrie de 14 trobades virtuals destinades a promoure l’intercanvi d’idees i la col·laboració en temes clau per a l’educació i la societat contemporània. Aquesta iniciativa, liderada pel Gabinet sota la direcció de Santiago Tejedor, compta amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte busca reunir més de 1.200 estudiants, 100 professors i 200 actors socials procedents de 12 universitats i més de 10 països d’Iberoamèrica. “El Gran Diálogo” pretén ser un espai de reflexió activa i col·laborativa, orientat a generar solucions per als reptes educatius i socials del segle XXI i està compost, al seu torn, per dos projectes principals:

Pandemials: No estàs sol! aborda la gestió de la solitud en l’àmbit universitari, un fenomen creixent en l’era digital. A través d’aquests diàlegs, es tractaran temes com l’ansietat, l’autocura i els reptes de l’empatia i la comunicació digital, amb l’objectiu de desestigmatitzar la solitud i promoure el suport mutu.

Planeta Campus: Paraules d’impacte que construeixen i creen convida a reflexionar sobre temes com la sostenibilitat, l’humanisme digital i la cultura de pau. El projecte busca enfortir la relació entre les universitats i la societat mitjançant un debat interdisciplinari.

Aquesta sèrie de trobades prometen ser una oportunitat única per enfortir llaços entre diferents comunitats acadèmiques i socials, promovent un diàleg global per construir un futur més inclusiu i sostenible.

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.

A més, ha editat els llibres El mejor trabajo del mundo (Südpol, 2013), Ojos de obsidiana (Ediciones B Mèxic, 2014), Verás cosas extraordinarias (Periplo, 2018) i Millones de pasos (Geoplaneta, 2021). El seu enfocament periodístic es caracteritza per una mirada profunda i reflexiva sobre els destins, allunyant-se del turisme superficial per explorar les històries humanes i culturals que els enriqueixen. A través de les seves cròniques, tallers i publicacions, la Carolina busca inspirar altres periodistes i viatgers a explicar històries autèntiques i responsables, contribuint a una comprensió més rica i respectuosa del món que ens envolta.

Aquest passat mes d’abril, també va llançar la newsletter En Siberia también hace calor, un espai íntim i literari on comparteix fragments de viatges que no van trobar lloc als seus articles ni als seus llibres. Segons la mateixa Reymúndez, es tracta “d’un intent de captar aquell paisatge que miro per la finestra del cotxe i que, en un parpelleig, ja no és el mateix”. Els seus continguts buscaran rescatar aquelles petites escenes que recull en llibretes o al telèfon mòbil i que, malgrat la seva fugacitat, contenen el pols real del viatge.

Cebreiros es va graduar en Direcció d’Empreses, va cursar un Màster en Recerca en Comunicació, Ciències Socials i de la Comunicació i es va doctorar en Comunicació per la Universitat de Vigo. Com a especialista en l’àrea emocional de la comunicació, ha col·laborat en diversos mitjans com La Voz de Galicia o La 2 (TVE), i ha publicat els llibres Ser feliz no implica ser idiota (2012) i Olvida tu lenguaje corporal (2015).

Fundador del moviment ensaia, l’any 2018 va ser un dels 25 participants seleccionats per les Nacions Unides per al seu programa “Emprenedors per al canvi social”. L’any 2022 va donar forma al projecte “La Cafetería”, en què entrevista diferents personalitats que fa anys que impacten positivament en la societat gallega des dels seus respectius àmbits. Amb la seva darrera iniciativa, “La Escuela”, pretén desenvolupar un espai segur on compartir coneixement, pràctiques i reflexions sobre habilitats de comunicació, lideratge amb propòsit i gestió emocional, per posar-los al servei dels usuaris i permetre que creixin en una conversa conjunta.

En Javier és un ferm defensor d’un model de comunicació basat en la màxima que “per ser millor comunicador, cal treballar per ser millor persona”, i ho ha aplicat i compartit amb èxit en múltiples organitzacions, universitats, països i grups humans al llarg dels últims 15 anys, així com amb els assistents a aquesta sessió de “El Gran Diálogo”. A continuació, us deixem algunes de les reflexions compartides durant la conferència:

«L’autenticitat és la millor de les diferències».

«Les persones no podem comunicar de manera autèntica res que no tinguem abans dins nostre. Justament en comunicació, on abunden els llibres i les tècniques de com comunicar-se amb els altres, crec que ens falta molta feina sobre com comunicar-se amb un mateix. El meu consell més recurrent: teràpia. Conèixer-se, acceptar-se i parlar-se bé ens pot canviar la vida».

«Si de debò vols canviar el món que t’envolta, comença per ser feliç».

«La realitat és que diàriament ens enfrontem, a la feina, a reptes, contratemps i persones complexes. Conèixer i gestionar eficaçment les nostres emocions, o entendre millor les dels altres, ens permetrà afrontar aquestes situacions amb més probabilitats d’èxit».

«Cada dia, d’una manera o altra, ens comuniquem amb altres éssers humans i, en funció d’aquesta comunicació, no només obtindrem més o menys resultats, sinó que també tindrem més o menys satisfacció. Un equip no rendeix igual si hi ha bon ambient, una persona no treballa igual si se sent reconeguda, i nosaltres arribarem a casa diferents en funció de amb qui hàgim conversat avui».

«Les xarxes i la tecnologia són una realitat. Com tantes altres, les hem d’acceptar i, a partir d’aquí, fer-les servir com a eines útils per aconseguir els objectius que busquem. Les xarxes no són contraproduents, un ús negatiu d’elles sí que ho és».

«Fer coses reals atrau persones que volen realitat».

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.