Es va iniciar en la pràctica del periodisme l’any 1973 al diari Noticias. Va col·laborar a la revista Goles fins al 1976, any en què, després del cop d’estat, va abandonar el seu país natal, l’Argentina, i es va exiliar a París, on es va llicenciar en Història a la universitat. Després del seu retorn, el 1984, va treballar en diversos mitjans: ràdio, televisió i premsa escrita. Editor de la revista El Porteño, va formar part de la creació de Página/12 i va fundar la revista Babel. Més tard, va viatjar per bona part del món per escriure les seves cròniques; va ser, també, corresponsal a Nova York del diari Perfil. El seu vincle amb El País es remunta a l’any 2009. Entre les seves nombroses novel·les destaquen Valfierno (Premi Planeta Llatinoamericà 2004), Los Living (Premi Herralde 2011), Echeverría (Anagrama, 2016) o la que ell mateix considera la seva obra més significativa, La Historia (Norma, 1999). Entre les seves cròniques, Larga Distancia (Planeta, 1992), La Voluntad (Norma, 1997), El Interior (Planeta, 2006) o El Hambre (Anagrama, 2014), traduïda a vint idiomes i guanyadora de diversos premis internacionals. La seva última novel·la és Sinfín (Literatura Random House, 2020), una distòpia hiperbòlica sobre la immortalitat. La seva última “crònica-assaig”, Ñamérica (Random House, 2021), és un intent d’explicar i entendre l’evolució recent de Llatinoamèrica. L’any 2018 va ser nomenat Ciutadà Il·lustre de Buenos Aires i el 2019 va rebre el Premi Ítaca de la Universitat Autònoma de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria periodística.
