El Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar la quinzena sessió del cicle “El Gran Diálogo”, titulada “Autocura: reptes i objectius”. La jornada, que va tenir lloc el passat dimarts 7 d’octubre, va estar protagonitzada pel catedràtic de periodisme Ramón Salaverría i moderada pel catedràtic Santiago Tejedor.
A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre l’impacte de la tecnologia i les formes d’autocuidar-se en contextos d’alta exigència com el periodisme i l’acadèmia.
En Ramón Salaverria és catedràtic de Periodisme a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra i doctor per la mateixa universitat amb una tesi sobre l’evolució del concepte de notícia i les normes redaccionals. La seva recerca se centra, majoritàriament, en el ciberperiodisme i la desinformació, i és autor de més de 300 publicacions científiques, figurant al rànquing de Stanford dels investigadors més citats del món.
Des del 2024, és membre electe de l’Academia Europæa i investigador principal de l’observatori europeu Iberifier, dedicat a l’anàlisi dels mitjans digitals i la desinformació a la península Ibèrica. A més, ha liderat iniciatives com Digital Unav – Center for Internet Studies and Digital Life, ha presidit la Secció d’Estudis de Periodisme d’ECREA i ha coordinat el Comitè d’Experts MSI-RES del Consell d’Europa sobre resiliència mediàtica.
Ha estat investigador visitant a la Universitat de Texas a Austin i ha impartit conferències, tallers i formacions en més de 30 països, així com en una desena d’universitats internacionals com a professor convidat. També és vocal de la Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme a Espanya.
Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, el Ramón va compartir diverses reflexions sobre la implementació de la intel·ligència artificial en el periodisme i el perill de la sobreexposició a la tecnologia. A continuació en destaquem algunes:
“Des del 2021 treballem per entendre l’amenaça de la desinformació i intentar monitorar i fer front a aquest desafiament. L’experiència ha estat apassionant, però el nostre objectiu és desaparèixer. Seria desitjable que aquesta xarxa de recerca al voltant de la desinformació a Europa deixés de tenir sentit perquè el problema ja no és rellevant o ha desaparegut, però lluny d’ocórrer això, ha passat exactament el contrari. Situacions com la guerra a Ucraïna, les ingerències russes en processos electorals, situacions de campanyes de desinformació amb motiu de desastres naturals, per exemple, el desastre de la Dana… Ocasions en què l’amenaça de la desinformació és present i el que hem de fer és continuar investigant i publicant moltíssim”.
“Penso, efectivament, que la crisi de la desinformació és una oportunitat per al periodisme. Si la ciutadania percep com un problema el fet d’estar envoltada d’informació falsa que dificulta les seves decisions quotidianes, és evident que hi ha una gran oportunitat per a les organitzacions que es dediquen a fer informació amb criteris professionals, per reivindicar-se en un entorn on hi ha tant de soroll i tanta contaminació. En moltes ocasions, però, el que acaba passant és que són els mitjans de comunicació els qui també queden contaminats pels fenòmens de desinformació, perquè abaixen els seus estàndards professionals, perquè entren en el joc del clickbait, dels continguts virals, d’unes dinàmiques que tendeixen a buscar el trànsit a qualsevol preu. És el mateix joc al qual juguen els qui operen en l’àmbit de la desinformació. Aquells que volen disseminar continguts falsos, narratives d’odi, etcètera, ho fan apel·lant als budells més que al cap”.
“La intel·ligència artificial té la capacitat de trasbalsar i recompondre gran part de les estructures industrials i professionals del periodisme. L’escala de la transformació només és comparable amb la que vam viure amb l’aparició d’Internet, tot i que penso que la velocitat del canvi que s’experimentarà amb l’arribada de la intel·ligència artificial serà més gran. És un tema molt rellevant, que toca el moll de l’os del treball periodístic, que xoca amb els valors essencials, amb el valor de veracitat, el valor de servei, la credibilitat dels mitjans. És un tema totalment polièdric, com ho van ser Internet i la digitalització en el seu moment”.
“Jo no estic segur que la gent vegi exactament el que vol veure. La gent veu el que l’algoritme de la plataforma vol que vegis. Una de les conseqüències d’aquest fenomen és la generació d’un major aïllament, d’un distanciament de les persones que té, per descomptat, una correlació directa amb els fenòmens de polarització ideològica. Jo penso que una de les coses que caldria exigir a les plataformes digitals és una major transparència algorítmica. Que sapiguem quins són els criteris en virtut dels quals ens presenten certs continguts i ens en oculten d’altres. Perquè això no ho coneixem, és una caixa negra. Crec que això té una transcendència no només periodística o informativa, sinó també democràtica, perquè estableix una sèrie de filtres, un gatekeeping que està en mans de les plataformes i pel qual no donen compte pública. Europa, en aquest sentit, està intentant establir una sèrie de criteris de transparència. És l’únic entorn al món que ha desenvolupat una legislació orientada en aquest camí”.
“Jo veig bastant il·lús i ingenu el plantejament que la intel·ligència artificial ve a prendre’ns la cadira i que, per tant, cal posar-hi barricades perquè no penetri a les redaccions. Això no passarà. No ha passat mai amb cap tecnologia i, per descomptat, no passarà amb la intel·ligència artificial. El que cal fer, precisament, és implantar i adoptar aquesta tecnologia amb un criteri intel·ligent i responsable. I aquest criteri no consisteix a preservar per als periodistes allò que feien i que no sigui la intel·ligència artificial qui ho ocupi. Necessitem incorporar aquesta tecnologia, però els professionals de la informació han de fer també el seu propi esforç d’adaptació al nou escenari tecnològic. Hi ha una sèrie de tasques que són perfectament realitzables per la tecnologia, però hi ha qüestions crítiques que s’han de preservar en la responsabilitat dels periodistes. I ara, cada redacció ha d’establir quines són les tasques que desitja delegar a la màquina, perquè la màquina ho fa millor, i quines són aquelles que resulten crítiques i indelegables”.
“¿Els periodistes avui no tenen la mateixa credibilitat que tenien abans? Jo crec que el que tenen és moltíssima més competència. En aquest territori crec que no cal reivindicar un dret especial per als periodistes. Més aviat, el que han de fer els periodistes és guanyar-se l’atenció prioritària. Com? Penso que tornant als orígens, que consisteixen a assegurar la qualitat informativa, la veracitat, la comprovació. Les grans marques internacionals —The New York Times, la BBC— no són els mitjans que habitualment publiquen les primícies, sinó aquells que les expliquen de manera més precisa. Deia Gabriel García Márquez que «la millor notícia no és sempre la que es dóna primer, sinó moltes vegades la que es dóna millor». Jo crec que aquesta és la feina del periodisme”.
“La clau d’una bona entrevista —i la clau de moltes altres coses també—, però sens dubte d’una bona entrevista, és saber escoltar. Escoltar amb atenció, escoltar de manera activa, entendre el que ens estan volent dir. Quan les preguntes van amb un qüestionari predefinit i tant se val el que l’entrevistat hagi dit en la resposta anterior, perquè nosaltres ja tenim el qüestionari predefinit, habitualment aquestes entrevistes manquen d’ànima, de profunditat, d’empatia. Quan volem comprendre la persona, entendre quines són les seves motivacions, les seves aspiracions i les seves pors, la clau és l’escolta”.
“Hi ha moltes famílies en què perceps escenes que a mi particularment em fan esgarrifar: nens de dos anys amb una pantalla que és com una mena de babysitter. Que per tal que estigui tranquil el tenim allà hipnotitzat amb Bob Esponja, amb Pocoyó, amb el que sigui… I és clar, pensar que això no tindrà una sèrie de conseqüències a mitjà i llarg termini és tenir una miopia absoluta. Hi ha, d’altra banda, molts actors que estan molt contents que això passi, perquè això forma part del seu negoci. Crec que cal reivindicar una responsabilitat familiar. Cal donar exemple. Ensenyar de debò els pares i les mares i desenvolupar un ús responsable. No m’alineo amb aquelles tesis que defensen la cancel·lació, l’eliminació radical de les pantalles. Cal fer-ho amb procediments moderats, però tenim una responsabilitat col·lectiva. I cal tenir molt clar en tot moment qui és el més feliç que això passi”.
“La informació és una cosa que necessitem per prendre les nostres decisions en societat, en un moment en què hi ha tanta polarització i tanta incapacitat d’escoltar el proïsme. Crec que hauríem de recordar entre tots que els altres mereixen tanta escolta i tanta atenció com qualsevol de nosaltres i que el periodisme hauria de servir per a això i no per al contrari”.
El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.
