El Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar la tretzena sessió del cicle “El Gran Diálogo”, titulada “Enfrontar la por: viatge a la teva pròpia valentia”. La jornada, que va tenir lloc el passat dijous 10 de juliol, va estar protagonitzada per la documentalista Mayte Carrasco i moderada pl catedràtic Santiago Tejedor.
A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre la por i com controlar les emocions en situacions límit.
La Mayte Carrasco és una reconeguda periodista, documentalista i escriptora especialitzada en conflictes armats, drets humans i geopolítica. Llicenciada en Ciències de la Comunicació i en Estudis de Pau i Seguretat Internacional, ha treballat com a corresponsal en zones de conflicte des del 2008, cobrint guerres en llocs com Síria, l’Afganistan, Líbia, el Sahel o Veneçuela. Ha col·laborat amb mitjans internacionals com El País, Die Welt, Al Jazeera o ZDF, i és fundadora de la productora The Big Story Films.
Entre els seus treballs més destacats hi figuren la sèrie documental Afganistán, la tierra herida, guardonada amb el prestigiós premi Grimme, i títols com El Guernica sirio o Fragmentos, que combinen el testimoni humà amb una narrativa visual impactant. També és autora de novel·les i assaigs com La Kamikaze o Cómo superar el miedo en todas las trincheras de la vida, on trasllada la seva experiència al front a una reflexió més íntima sobre la por, el trauma i la resiliència. Recentment, ha estat guardonada als Premis BAFTA pel seu treball com a productora executiva de la pel·lícula A State of Rage: Hijas de la Tierra Santa.
Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, la Mayte va compartir diverses reflexions sobre la resiliència de les nostres societats i la necessitat de cuidar la salut mental. A continuació en destaquem algunes:
“La veritat és que quan he pres riscos, ho he fet de manera molt conscient i racional. I ho he fet perquè volia, perquè formava part de la meva professió i del meu ofici, que és el reporterisme de guerres. Crec profundament que tots podem superar la por si tenim un objectiu i ho fem de manera conscient. Tenint un objectiu i una motivació molt clares, i traient rendiment d’aquest risc que anem a assumir, tots podem salvar les nostres pors”.
“El meu únic mèrit ha estat desobeir el clàssic «no pots» que ens diuen a totes les dones i a molts homes quan són petits i han tingut pares o professors que els han impedit ser ells mateixos o els han trencat l’autoestima. Ser dona i viatjar sola, per a mi, no és tant per trencar el tabú, en absolut. Em vaig adonar que viatjar sola era molt menys perillós. Era low profile. Quan viatges sola, les famílies t’acullen i he pogut dormir amb les dones als països musulmans, per exemple. Viatjar sola ha suposat un clar avantatge. Però aquí, a Europa, sí que hi ha una diferència de gènere a l’hora del reconeixement, a l’hora del sostre de vidre, a l’hora d’accedir a les ajudes, a l’hora d’accedir al finançament… Encara que sembli que no, encara ens queda molt camí per recórrer a les dones directives”.
“La salut mental és un gran «què» per als reporters de guerra. Jo mai no he estat una addicta a l’adrenalina, tot i que sí que he pogut arribar a sentir una mica la despreocupació o el desapego que es produeix, la dissociació que es produeix quan ets en zona de conflicte. És un gravíssim problema sentir-se immortal, pensar que el perill no té la mateixa dimensió que quan hi ets. De vegades patim un greu perill d’escala, de mesurar la por. Aquesta dissociació pot aparèixer, després, en forma d’estrès posttraumàtic, en forma de depressió, en forma de ràbia, en forma d’aïllament… Et pot portar molts problemes en la teva vida normal, per això és molt important treballar la teva salut mental. Tenir un terapeuta i tenir una família o uns amics que estiguin al teu costat i que t’acompanyin perquè no et passi això”.
“Ara estem vivint la revolució de la ciència i la tecnologia, que ens porta coses molt «estranyes» al món com, per exemple, la intel·ligència artificial o la conquesta de l’espai. Amb aquesta velocitat, amb aquesta acceleració, la gent sent molta incertesa, no sent pau. I a això hi sumem també el canvi climàtic i tots els conflictes bèl·lics que estan arribant i que escoltem a través dels mitjans de comunicació i que ens omplen d’angoixa. I que canvien el nostre dia a dia, que fan pujar la inflació, que fan pujar els preus del petroli i de les matèries primeres… El món occidental i totes les narratives que ens guiaven al segle XX s’estan enfonsant. És normal que la gent tingui por”.
“Crec que sanar és una feina que hem de fer cada dia, avaluant si la nostra vida està bé, meditant… Jo una de les coses que faig també és intentar no veure el telediari de manera alarmista. En aquesta cultura en què vivim, hem heretat aquesta manera de fer els problemes més grans i de traslladar culpes d’uns a altres. Jo crec que m’he alliberat força d’això i ho identifico molt ràpid. I crec que això és una cosa molt bona que cal fer: intentar desdramatisar. Intentar llegir, fer meditació. Provar moltes coses, des del tarot, passant per l’horòscop fins a fer meditació amb música tecno o el clàssic terapeuta. Com dic, és una feina diària”.
“Les pors i les nostres necessitats han canviat moltíssim. Els éssers humans ja no som caçadors-recol·lectors. Ara tenim necessitats més aviat psicològiques. Els nous depredadors de l’era moderna són la pressió que tenim per ser perfectes, per arribar a tenir un currículum perfecte, per ser millors que els altres, per superar-nos, per arribar a tot, per produir… I aquestes pors ens consumeixen. Aquesta exigència al segle XX venia del capatàs o del cap de la fàbrica i la gent quan arribava a casa es lliurava d’aquesta pressió, però ara treballem a casa, els dissabtes, els diumenges, tenim el WhatsApp, ens arriben instruccions, correus cada minut i tenim la necessitat —ens l’hem creat el món occidental— de respondre, d’estar, d’actuar”.
“No crec que el periodista, el comunicador, el director de documentals, el productor, tota la gent que explica històries —els storytellers— haguem de ser militants o activistes. El més important per a mi és que tots ells siguin honestos, que no expliquin mentides i que no intentin manipular. No té a veure amb la militància ni amb la política. Francament, si un té una visió política dins d’un documental o d’una història, no passa res, mentre sigui honest amb si mateix i ho expliqui i la gent pugui identificar que està explicant una història des d’un angle. Però hi ha una veritat universal que és la que diuen els tribunals i la llei. Aquesta és una veritat universal que no cal saltar-se, però en tot la resta tots tindrem un punt de vista”.
“Quan estàs a la guerra tens una sensació molt estranya. La por t’engloba i t’omple. La por és total. La por, primer la tens per tu. És un terror que ho invadeix tot i que intentes controlar. De què tinc por ara? Tinc por per tot el que li està passant a la humanitat en conjunt. Tinc por pels nens que estan a Gaza. Passo por per la gent que encara està en zona de conflicte. Tot i que mica en mica també t’has d’allunyar d’aquesta sensació perquè si no, aquest patiment no et deixa viure. Moltes vegades les pors cal gestionar-les, cal aprendre a viure-hi, però també cal enfocar-se. Cal enfocar-se i dir aquests són els temors superflus i aquests no. El més important que cal fer són aquestes tres coses: enfocar-se, deixar el superflu al costat, comunicar amb claredat i simplement trobar els recursos que tens per trobar la calma dins teu i continuar”.
“Hi ha gent que és molt valenta perquè té una resiliència particular. I tot i que la resiliència és una cosa que es treballa, hi ha pobles que tenen més resiliència que d’altres. Nosaltres, per exemple, al món occidental portem 80 anys de pau capitalista i hi ha dues generacions que no han estat a la guerra. Segur que els nostres avis tenien més resiliència que nosaltres. Portem molt de temps sentint que som invulnerables, que vivim una pau i un benestar que no es poden tocar. Els que hem nascut en l’abundància pensem que aquesta abundància serà per sempre i pensem que tot el que hem rebut no hem de lluitar-ho, però sí, encara hem de lluitar pels drets de les dones, hem de continuar en la lluita per la defensa dels drets dels treballadors. Hem de lluitar pel dret dels més pobres. Tot això hem de continuar lluitant-ho i tot això es diu resiliència”.
“La ignorància ens fa més feliços? És una pregunta filosòfica que han respost molts al llarg de la història. Jo he arribat a un moment madur de salut mental a la meva vida, en què arribo a aquesta conclusió: jo prefereixo saber moltes coses, perquè aquesta saviesa ara em farà actuar o em farà decidir coses. Ja ho diuen: la informació és poder. Jo estic convençuda que com més informació tinguem, més lliures serem. Per això faig la professió que faig. Com més informació dono a la gent, més lliure és per prendre decisions, més lliure és a l’hora de votar, més lliure és a l’hora de decidir la seva pròpia vida. Si som éssers pensants, que això és el que ens ha donat l’univers, una ment i un cor, i tenim informació, aleshores som éssers lliures”.
El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.
