El Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar la onzena sessió del cicle “El Gran Diálogo”, titulada “Explicar el món en l’era de les pantalles”. La jornada, que va tenir lloc el passat dijous 15 de maig, va estar protagonitzada per la periodista de viatges Carolina Reymúndez i moderada pels periodistes David Rull, Aldo Enrique Romero i Albert Sarabia.
A més, va reunir docents, investigadors, estudiants, periodistes i actors socials de diferents parts del món per reflexionar sobre la importància del periodisme narratiu, el storytelling i el relat humà en un context dominat per les pantalles, la immediatesa digital i els algoritmes.
Carolina Reymúndez és llicenciada en Ciències de la Comunicació i compta amb més de 15 anys de trajectòria com a periodista de viatges, durant els quals ha publicat en mitjans com La Nación (Argentina), La Tercera (Xile), El Universal (Mèxic), Vogue o Altaïr Magazine.
A més, ha editat els llibres El millor treball del món (Südpol, 2013), Ulls d’obsidiana (Ediciones B Mèxic, 2014), Veureu coses extraordinàries (Periplo, 2018) i Milions de passos (Geoplaneta, 2021). El seu enfocament periodístic es caracteritza per una mirada profunda i reflexiva sobre les destinacions, allunyant-se del turisme superficial per explorar les històries humanes i culturals que les enriqueixen.
Durant aquesta sessió de “El Gran Diálogo”, la Carolina va compartir diverses reflexions sobre la importància d’estar present en el viatge i la seva recerca del relat humà. A continuació, en destaquem algunes:
“Vaig escriure un article per a la revista Altaïr en què em referia a la indústria turística com una bèstia mutant que s’alimenta de tot. Una bèstia omnívora que es nodreix d’un camp de concentració, d’un cementiri, d’un favela tour a Rio de Janeiro. Tot és digne de ser un producte turístic. Aquesta bèstia tan grossa i gran i plena de dòlars —perquè el turisme és un negoci milionari— estava estesa al terra, ferida de mort, i no sabíem si es recuperaria, però es va recuperar. Va passar la pandèmia, vam poder tornar a viatjar i ja som en nivells prepandèmics. El nombre de turistes va tornar a ser com abans i ja estem tornant a sobre-turistificar les ciutats”.
“Un tret d’aquest moment és la competència per l’atenció. Hi ha una competència ferotge i l’atenció és fragmentada. Fa aproximadament un mes vaig començar a fer un newsletter. Li vaig demanar a un amic si podia llegir-me-la. Són posts de quatre minuts de lectura. I li dic: «Ja ho has llegit?» I em diu: «Ho he llegit una mica.» Com ‘una mica’? Què vol dir llegir una mica? I després me’n vaig adonar que, en el fons, és un moment en què llegim així: llegim entre tasques, llegim fragmentadament, llegim una mica”.
“Crec que és un moment, aquesta era de les pantalles, plena de possibilitats. És un moment que demana imaginació, en què es poden fer moltes coses i en què cal estar alerta i trobar els focus que volem per poder narrar”.
“De viatjar en ve alguna cosa en el meu ADN. És la meva manera d’entendre el món, de comprendre, de trobar-me amb altres persones. Viatjar i tornar per explicar-ho, i tornar perquè altres puguin conèixer aquella dona que viu sola en un lloc fronterer, o una altra persona que cada matí porta les seves cabres al corral i conèixer aquestes persones que són gent de peu, que no són famoses. M’agrada parlar amb elles, poder entrevistar-les, conèixer-les i comunicar sobre aquestes persones”.
“Crec que tinc una tècnica que considero, a hores d’ara, un superpoder. És una cosa bastant senzilla i alhora no tant: és estar allà, estar present al lloc on he viatjat. Estar allà amb el cor, amb el cap, estar allà de veritat, no estar tot el temps mirant el mòbil a veure si puc estar en un altre lloc responent missatges o veient si arribo aviat a l’hotel per fer un altre treball que haig de fer. Estar allà amb el cap, estar allà…”
“El viatge cal produir-lo una mica per, com a mínim, tenir recorreguts pensats, però després hi ha coses que arriben allà al lloc. Jo estic allà amb esperit de recol·lector. Això et porta temps, estar connectada amb el viatge. Jo podria haver fet els atractius principals i sortiria un article decent, però crec que és moment de buscar alguna cosa més. De poder buscar històries humanes. En aquestes històries humanes crec que està la diferència”.
“M’agrada això d’entrar i sortir dels territoris. Crec que cal conèixer per comprendre. La pau es fa d’aquestes coses, d’aquests moments compartits i d’aquest enteniment i d’aquesta amistat entre persones que són diferents, que no es coneixen i que potser no es tornaran a veure”.
“Avui no m’imagino un article de viatges en tercera persona, perquè crec que la primera persona aporta l’experiència i dóna veracitat al que explico. Crec que una manera d’adaptació ara és fer participar el lector del que està passant”.
“Ens posen davant dels generadors de contingut i jo penso que, en el fons, no és un enfrontament. Et dic: es poden trobar coses molt interessants fetes per generadors de contingut. Però n’hi ha alguns que tenen un enfocament del viatge que és gairebé pornogràfic perquè es mostra absolutament tot, tot està a la vista, no es guarda res per al misteri, no hi ha vel que cobreixi el lloc. Però no hi ha cap capa de sentit. No hi ha relleu. Crec que es pot buscar la diferència, fer una altra cosa… també en vídeos es poden fer coses al·lucinants. Depèn de l’enfocament amb què un ho faci, de la profunditat amb què ho faci”.
El Gabinet de Comunicació i d’Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica, que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat en funció de la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, desenvolupa projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha impulsat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement. Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diferents màsters propis, com el Màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el Màster de Comunicació i Educació, el Màster de Comunicació del Medi Ambient i el Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup compta amb una col·lecció molt àmplia i variada de publicacions, en forma d’articles científics, llibres i capítols de llibre, entre d’altres, que es renova constantment. A més, disposa d’un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diferents universitats i carreres. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat guardonada com a millor projecte educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporters de la Ciència.
